El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha dit aquest dimarts que farà «tot el possible» perquè la Copa Amèrica «torne a la seua casa natural, que és València». «No em rendiré», ha assegurat. Per part seua, l’alcaldessa de València, María José Catalá, ha assegurat que el retorn d’aquesta competició de vela és una opció que el seu equip no descarta i un idea que ella ja ha apuntat en altres ocasions. «Treballem tranquil·lament, prudentment», ha assenyalat.
Tant Mazón com Catalá han criticat que «l’anterior govern, tant autonòmic com local, abaixaren els braços i perderen l’oportunitat» que València tornara a ser seu d’aquest esdeveniment esportiu «en benefici de Barcelona». Una circumstància que «ha generat un seriós competidor» per a València, ha apuntat la batlessa de la ciutat.
Tanmateix, el tinent d’alcaldia d’Economia de Barcelona, Jordi Valls, ha confirmat aquest dimecres al matí que la capital catalana no tornarà a acollir el 2026 la nova edició de la Copa Amèrica. En declaracions a RAC1, Valls ha dit que el llegat de la competició de vela previst entre el 2021 i 2024 no pot aportar molt més si s’allarga fins al 2026 i que la capital catalana té altres «agendes» d’esdeveniments internacionals. El tinent d’alcaldia diu que l’impacte de l’esdeveniment ha estat positiu per a la ciutat.
Rebuig ciutadà a Barcelona
A la capital catalana, després que s’anunciara que seria seu de l’esdeveniment esportiu, més d’un centenar d’entitats veïnals, sindicats i col·lectius de barri van constituir la Plataforma No a la Copa Amèrica per a oposar-se al que consideren un balafiament de recursos públics i una aposta pel model turístic en una ciutat que ja fa temps que va superar els nivells de saturació de visitants.
I un dels exemples en què es va fixar la plataforma opositora per argumentar el seu rebuig és l’experiència valenciana i els motius pels quals va rebutjar tornar a presentar candidatura pel 2024. Cal tindre en compte el deute acumulat per la competició –que l’Ajuntament valencià no acabaria de pagar fins al 2023-, les dificultats per trobar una utilitat social als espais portuaris adaptats o l’escàs retorn econòmic a la ciutat que van deixar les dues edicions anteriors es troben entre els arguments valencians per no repetir i que ara esgrimeixen els opositors a la seu barcelonina.
En aquest sentit, Jesús Rodríguez va publicar el setembre passat un reportatge a La Directa en què va destapar una massiva manipulació de dades de la Copa Amèrica, com ara audiències inversemblants (ha estat seguida realment per 68 milions d’espectadores, molt per sota dels 941 milions publicitats per l’organització), la gran afluència de públic (la previsió de 2,5 milions de visitants és fruit d’un mètode de recompte que suma tothom que circule pel front marítim de Barcelona, incloent-hi el veïnat dels barris litorals) i el retorn econòmic (la inversió de diners públics ha superat el 58.000.000, d’euros, acordats a finals de l’any 2023, malgrat que a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública hi consten des del 2022 abundants despeses pressupostàries amb destí a la Copa Amèrica licitades en paral·lel per ajuntaments i altres organismes públics).
La Plataforma No a la Copa Amèrica va convocar el diumenge 13 d’octubre una manifestació que va recórrer part del front marítim barceloní contra aquesta competició i per a reclamar que la ciutat no torne a acollir un esdeveniment d’aquestes característiques. Sota el lema «Copa Amèrica Mai Més», els manifestats, 2.000 segons la Guàrdia Urbana i 6.000 segons els organitzadors, van cridar: «Els vostres velers ens pugen els lloguers», «Collboni, torna’ns els diners» o «Visca, visca, visca, la lluita de les veïnes». Així mateix, van criticar la inversió pública en l’esdeveniment, la massificació turística i van reivindicar que la ciutat «no es ven». Al final de la marxa es va cremar de forma simbòlica una rèplica del trofeu de la Copa Amèrica.
En declaracions prèvies a la protesta, la CUP va demanar que s’auditen les aportacions públiques a la Copa Amèrica i va anunciar que portarà el cas a la Sindicatura de Comptes. A més, va apuntar que les evidències indiquen que s’han «falsejat» les dades per a afirmar que es tractava del tercer esdeveniment esportiu més vist del món.
Fa uns dies, el Telenotícies migdia de TV3 va emetre un reportatge sobre la Copa Amèrica en què una parella de neozelandesos, seguidor de l’equip Emirates Team New Zealand (que ha guanyat) diu que prefereixen que l’esdeveniment es faça a Barcelona perquè a Nova Zelanda tenen el pressupost ajustat i així ells poden invertir en salut i educació.
Una Copa América que ja ens va arruïnar una volta i que altres països no volen perquè "preferim utilitzar els diners en Sanitat i Educació".
— Compromís (@compromis) October 22, 2024
Pròxima proposta: altra visita del Papa. https://t.co/2oppNc8RrG pic.twitter.com/X3JKnhYEAO
Per a Català suposa «un impacte econòmic permanent»
Tot i això, M. José Català, quan li han preguntat si no és contradictori limitar aspectes del turisme com ara els apartaments turístics o el nombre de creueristes que arriba a la ciutat i apostar per un esdeveniment com la Copa Amèrica que atraurà a molts visitants, ha dit que l’esdeveniment esportiu no suposa «un turisme puntual», sinó «un impacte econòmic permanent en el temps», ja que, segons ella, «moltes persones, integrants dels equips, van vindre a viure a València, i, de fet, hi ha molta gent que s’ha quedat» a la ciutat.
En aquesta línia, l’alcaldessa ha manifestat que València «ara mateix, en comptes d’apostar per un turisme low cost, un turisme d’hores que no genera un gran impacte sobre la ciutat, ha d’apostar per un turisme especialitzat, un turisme de qualitat, que genere impacte a la ciutat», i, «dins d’aquesta estratègia» veu «absolutament coherent« la postura que defensa el seu equip respecte de la Copa Amèrica.
Quant al deute que es va generar a València per a acollir la competició internacional de vela i si el consistori estudia una altra fórmula perquè torne, la responsable municipal ha afirmat que «les coses canvien tal com evolucionen els esdeveniments» i ha parlat de la possibilitat de tindre «patrocinadors privats».
