Hi ha molta gent que no va a manifestacions perquè considera que no serveixen per a res. Açò vol dir que, si hi ha una manifestació que creu que pot servir per a alguna cosa, té més opcions d’anar-hi. En aquest sentit, si algú ha donat arguments per anar a la manifestació d’aquesta vesprada contra la gestió de Carlos Mazón durant i després la DANA, ha estat el mateix PP. Durant les darreres hores, diferents mitjans han publicat que el destí del president valencià depenia, en bona mesura, del resultat de la marxa.
I, fent un poc de populisme, es pot dir que el poble ha parlat. A Mazón no li queden ja gaires opcions. Més de dues hores després de l’inici oficial de la manifestació, tot l’espai entre la plaça de l’Ajuntament i Manises continuava desbordat de gent. Però no és soles per la massiva manifestació, amb unes 130.000 persones segons la Delegació del Govern espanyol al País Valencià –els convocants no han donat xifra pròpia [veure galeria]. Si tenim en compte que València té 800.000 habitants, per molt que part dels manifestants siguen d’altres municipis, estaríem parlant de pràcticament un 10% de la població protestant. Una xifra salvatge, soles comparables a algunes de les grans manifestacions del Procés sobiranista català. Cal tenir en compte, que a la mateixa hora hi havia també marxes massives a ciutats com Alacant, Elx o Alzira.
Però, deia, no és soles la quantitat, sinó la qualitat. L’esquerra té una important capacitat de mobilitzar les seues bases a València, però és molt fàcil detectar quan una manifestació es limita a aquestes o les supera i arriba a part de la població no acostumada a protestar o especialment polititzada.
I aquesta és una d’aquelles estranyes ocasions. La participació era absolutament transversal en edat, estètica, llengua o procedència. Abundaven les senyeres coronades –poc habituals en ambients d’esquerres- i fins i tot s’han vist algunes banderes espanyoles borbòniques –una absoluta anormalitat en protestes que no siguen directament de dretes.
Les converses amb la gent apuntalaven la tesi. Molta gent afectada personalment. Bé perquè viuen a la zona que ha patit la inundació, bé perquè hi tenen família o perquè han anat de voluntaris i han vist el nivell de devastació en primera persona.
El cas més emotiu era el d’una jove i la seua iaia amb les respectives pancartes on s’hi podia llegir: “Mazón, em deus el meu cosí” i “Mazón torna’m el meu net”. La gent s’aturava i abraçava les dones que tot just podien aguantar les llàgrimes.
De fet, mentre el PP i els seues partidaris insultaven els manifestants des de les xarxes socials assegurant que eren «pancatalanistes» i «ultraesquerrans» que «volien polititzar els morts» i que «millor que anaren a netejar», els símbols de la manifestació han estat les botes enfangades i les graneres que veïns i voluntaris han gastat durant uns llarguíssims deu dies en la inacabable neteja sense pràcticament ajuda de la Generalitat. Especialment aplaudits han estat els veïns d’Alfafar i Benetússer, que encara plens de fang, han vingut caminant des dels seus municipis per a participar a la marxa. Altres, han fet el recorregut des d’altres pobles, com Catarroja, la Torre o Paiporta, demostrant que si algú ha valorat i ha omplit la marxa han estat els mateixos afectats.
La falsa batalla pel relat
En el primer moment de convocar la manifestació, molta gent va criticar-la. Era massa prompte, amb encara els morts per soterrar i els desapareguts per trobar per començar a protestar. «Ja arribarà el moment», asseguraven.
Amb el pas dels dies, l’increment de la indignació per la incompetència de la Generalitat i els intents de l’extrema dreta de «controlar el relat», carregant tota la culpa en el govern espanyol, ha canviat força aquesta perspectiva.
Que els mateixos afectats se l’han feta seua resulta evident amb la participació. Però també el fracàs dels intents de diluir les responsabilitats de Mazón i el seu Consell. Aquesta nit, el crit majoritari era «Mazón dimissió», encara que alguns no oblidaren la part de responsabilitat de Pedro Sánchez i els seus càlculs tàctics per sobre el patiment de la població.
Si tertulians de Madrid i analistes polítics temien la capacitat de la dreta i extrema dreta mediàtiques de capgirar el relat, hui s’ha vist clar que aquesta no és una perspectivista valenciana i que, ací, la gent és perfectament conscient de qui són els principals culpables d’un desastre que ha costat, per ara, més de 200 víctimes mortals.
Càrregues policials davant de l’Ajuntament
Malgrat que la proposta dels organitzadors era una marxa silenciosa per respecte a les persones que han faltat, la ràbia i la tensió eren enormes i durant tota la protesta s’han repetit crits mol durs i sentits com «no són morts, són assassinats» o «assassins!».
El moment on aquesta tensió ha esclatat ha estat davant de l’Ajuntament de València, quan s’han produït algunes càrregues policials, encara que d’escassa consideració. Tot i ser un fet minoritari davant la immensa majoria de manifestants que han pogut protestar sense problemes, els incidents de l’Ajuntament són significatius per diversos motius.
El desencadenant ha estat un grup d’extrema dreta poc nombrós –no serien més de mig centenar- que han estat assetjant la desena de policies locals que protegien la porta del consistori. La seua acció despertava una curiosa ambivalència entre el gruix de manifestants, que anava alternant els crits de «fora feixistes» i «nazis no», amb altres com «Sánchez i Mazón a prisión» o «asesinos», on ambdós grups cridaven junts. De fet, feixistes i antifeixistes es barrejaven constantment, fins que han començat les primeres càrregues, quan molts dels ultres han desaparegut i han deixat els manifestants sols davant la policia.
Amb tot, els agents eren incapaços d’evitar els assalts d’una multitud molt nombrosa i irada, i fins que no han arribat reforços en forma d’una vintena d’antiavalots de la policia espanyols, no han aconseguit establir un perímetre on els agents se sentiren segurs. Amb tot, les càrregues han estat limitades a aquest objectiu i els policies no duien ni escopetes ni escuts.
Hores després, s’han produït noves càrregues a la plaça de la Mare de Déu i també moments de tensió a la porta del Palau de la Generalitat.
