El passat 29 d’octubre, la ciutadania valenciana va viure una de les situacions més crítiques dels darrers anys. Davant d’una emergència sense precedents, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va desaparèixer durant hores, deixant la gestió de la crisi en un estat d’abandonament total. Des de les 15:00 fins a les 20:28 hores, ningú sap exactament on era ni quines decisions estava prenent en un moment en què la seva presència i lideratge eren imprescindibles. Aquesta opacitat i manca de transparència en la gestió d’una crisi d’aquesta magnitud suposa una greu irresponsabilitat.
Les preguntes s’acumulen, i les respostes no arriben. Mazón ha evitat donar explicacions clares sobre el seu parador durant aquelles hores crítiques. En un sistema democràtic, l’exercici del poder ve acompanyat d’un compromís de rendició de comptes. La ciutadania no pot permetre que el seu màxim representant abandone les seves responsabilitats sense cap tipus de justificació creïble. Aquest comportament, lluny de ser una errada puntual, s’emmarca en un patró de desgovern i desatenció a les necessitats reals del poble valencià.
Ara, amb les pressions creixents de la societat i de diferents col·lectius, Mazón intenta justificar el seu silenci i la seva inacció amb excuses contradictòries que no convencen ningú. Cada dia apareixen noves declaracions que contradiuen les anteriors, un senyal evident que ni ell mateix sap com argumentar la seva absència. Aquesta estratègia d’improvisació i confusió no fa més que augmentar la indignació ciutadana. Un governant ha de ser ferm i donar la cara en els moments més durs, no fugir i amagar-se darrere d’excuses inconsistents.
El seu partit, el Partit Popular, sembla immers en una estratègia de desgast, deixant-lo cremar-se políticament davant la indignació de la ciutadania. La manca de reaccions contundents per part de la direcció del PP demostra que l’objectiu és aguantar la tempesta esperant que l’opinió pública es desgaste. No obstant això, el poble valencià té memòria. No s’oblida de les negligències, de les promeses incomplides i de la manca de compromís real amb el benestar de la gent. La incompetència i la falta de lideratge no poden quedar impunes.
Per això, l’1 de març, milers de persones tornàrem a omplir els carrers de València per exigir responsabilitats i clamar ben fort: «Mazón, dimissió!» La societat valenciana no pot permetre que qui va abandonar el seu poble en el pitjor moment continue al capdavant d’un govern que hauria de vetllar pel benestar de tots. La irresponsabilitat no pot quedar impune.
Per aixó tornàrem a fer sentir la veu del poble i exigir un canvi real. Hem de defensar la dignitat i els drets de la ciutadania valenciana. Cal una política basada en la transparència, la responsabilitat i el compromís. Mazón ha demostrat que no està a l’altura. Ara, el poble pren la iniciativa i li recorda que el poder no és un dret, sinó una responsabilitat que no ha estat capaç de complir.
Mazón, dimissió!
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
