Huit mesos. Dos-cents quaranta-tres dies. És el temps que ha passat des que la DANA va arrasar vides, cases i barris sencers al País Valencià. Però aquest diumenge 29 de juny, el temps no ha servit per tancar ferides, sinó per a reivindicar la memòria dels qui ja no estan. Milers de persones s’han concentrat a València per denunciar, una vegada més, la manca de responsabilitats polítiques després del desastre, en una manifestació amb un clam unànime: “Mazón, dimissió”. [Veure galeria fotogràfica.]
“Encara no ha assumit cap responsabilitat”, ha denunciat amb contundència Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació víctimes DANA 29 d’octubre. “Un alerta atenta i com tocava hauria salvat moltíssimes vides. El retard i la mala gestió han tingut com a resultat 228 víctimes mortals. I nosaltres no oblidem”, ha afegit.
Fem caure el govern valencià 🔥
— Acció Cultural del País Valencià (@AccioCulturalPV) June 29, 2025
No als pressuposts de la destrucció ❌#MazónDimissió pic.twitter.com/vD3wIu5M45
Les pancartes no deixaven lloc al dubte. Es podien llegir frases com “Mazón dimissió”, “Els nostres familiars han mort per la vostra incompetència”. El manifest fet públic denuncia “la imposició d’una normalitat que no existeix” per part del Consell, mentre “milers de persones continuen sense sostre digne o sense poder eixir de casa per falta d’ascensor”. També es denuncia la manipulació informativa, l’abandonament institucional i la priorització dels interessos econòmics per damunt de la vida.
Rosa Àlvarez, presidenta del col·lectiu de Familiars de víctimes mortals, ha posat paraules al dolor acumulat: “Els 243 dies que han passat no són només dol, són humiliació. No se n’havien de morir. Van morir per les retallades en seguretat i emergències, perquè no estaven on havien d’estar. Carlos Mazón havia d’haver estat en disposició judicial l’endemà de la tragèdia”.
Però les crítiques han anat més enllà. Els organitzadors han assenyalat que el model de reconstrucció impulsat pel Consell “és un negoci per a uns pocs, amb empreses condemnades per corrupció treballant amb fons públics”, i han carregat contra la Conselleria d’Educació pel tracte als 96 centres afectats, huit dels quals encara estan pendents d’enderrocament.
Entre les demandes també hi ha:
- Una alternativa habitacional real per a les persones afectades.
- L’atenció a les persones migrades i amb rendes baixes, sovint excloses de les ajudes.
- La investigació de les empreses que no van parar la seua activitat, posant en risc vides.
- Un pla estratègic per a la cultura, un sector durament colpejat i ignorat per les institucions.
Com a context, cal destacar que l’Associació de Víctimes de l’Horta Sud, presidida per Christian Lesaec, ha anunciat que presentarà una demanda contra un diputat de Vox per haver-los acusat públicament d’”instrumentalitzar les víctimes” i de tenir un objectiu “partidista”. Segons la demanda, consideren aquestes declaracions que “atempten contra la memòria de les víctimes i la dignitat de les famílies”.
Per a moltes de les persones presents a la manifestació, la protesta de hui no és el final de res, sinó una nova etapa de resistència. Perquè com deia una de les pancartes i els punys alçats: “Dignitat, respecte, som poble”
