La vicepresidenta i consellera d’Igualtat, Aitana Mas, defensa que el foment de la natalitat «no s’aconsegueix amb una ajuda econòmica puntual, directa i concretes», sinó «mitjançant polítiques públiques que redistribuïsquen de forma més equitativa els costos associats a la criança i que promoguen la corresponsabilitat de dones i homes en les cures».
Mas, en una resposta parlamentària, contesta així a la diputada Sanchis Morera sobre quines mesures prendrà el Consell per a augmentar la natalitat, atés que, segons l’INE, el País Valencià va registrar el 2021 el saldo vegetatiu negatiu més alt des que existeixen dades oficials contrastades, l’any 1975.
Sobre aquest tema, la vicepresidenta exposa que les ajudes concretes i les campanyes per a conscienciar de les bondats de la paternitat a joves adults «no tenen una influència decisiva i real en la decisió final», atés que les motivacions per a no complir les aspiracions reproductives estan relacionades amb els problemes de la desocupació i la precarietat laboral, amb els desequilibris treball-família i amb les desigualtats de gènere.
Per això, recalca que es tracta d’una tasca que «implica tots els poders públics i privats i tota la societat en el seu conjunt», com fa el govern del Botànic, amb diferents mesures i actuacions transversals. Entre elles, ressalta garantir l’accés igualitari a les tècniques de reproducció assistida, ja que abans del 2015 estaven excloses les dones sense parella i els homosexuals. Així, al País Valencià es duen a terme més de 23.000 tractaments de fecundació in vitro (FIV) cada any, el 15,4% del total de l’estat espanyol.
Així mateix, s’apliquen polítiques de conciliació de la vida laboral i personal, com per exemple el programa de LABORA per al foment d’ocupació d’emprenedoria social i innovadora, pressupostat amb 16,7 milions per al 2022, i que inclou les ajudes destinades al manteniment del treball autònom de dones.
També Economia Sostenible destina ajudes d’1,5 milions a les empreses per a reduir la jornada laboral a 4 dies o 32 hores setmanals, mantenint els nivells salarials, amb la finalitat de millorar les possibilitats de conciliació; les ajudes de 12 milions de l’IVACE per a projectes de digitalització de Pimes; els 35,6 milions de LABORA per a fer costat a l’ocupació de dones; el programa Avalem joves, amb 65 milions.
A més, ressalta que, en el marc del «Pla Corresponsables», es financen projectes orientats a facilitar la conciliació de les famílies amb filles de fins a 14 anys mitjançant la creació de bosses de cures professional, la creació d’ocupació de qualitat en el sector i l’engegada d’un sistema d’acreditació de competències professionals adquirides a través de l’experiència.
De la mateixa manera, s’ha augmentat un 53% el pressupost per a garantir l’educació universal amb programes com la Xarxa Llibres o el Bo infantil, dotat amb 68 milions; o els 74,6 milions per als menjadors escolars o la gratuïtat total de les escoletes valencianes en l’etapa de 2-3 anys que ha beneficiat a 24.000 xiquets. D’altra banda, es concedeixen 1 milió per a ajudar els joves de municipis xicotets a comprar habitatges, i altres 5 milions per a joves puguen llogar.
D’altra banda, s’han establit diferents beneficis fiscals en la quota autonòmica de l’IRPF i «s’enforteix les polítiques socials per a garantir la prestació de tots els serveis necessaris i que totes les famílies puguen tindre una vida digna, completa i amb plenitud de drets».
A més, destaca que el Botànic ha triplicat el pressupost en serveis socials i «ha creat pràcticament des de zero» el Sistema Valencià de Serveis Socials, que ha permés estendre la Renda Valenciana d’Inclusió, que a finals d’octubre donava suport a 74.974 beneficiaris, i les prestacions del sistema de dependència, que el juny del 2022 ja té 127.478 beneficiaris enfront dels 41.662 del 2015.
Atenció als més vulnerables
A més es cobreixen les necessitats de les famílies més vulnerables com ara les mancances alimentàries i de temps lliure i educatives a l’estiu; el programa de barris inclusius, o els programes per a donar resposta a les necessitats bàsiques d’higiene, alimentació i suport social i psicosanitari, entre altres.
De la mateixa manera, s’ha millorat i agilitat els títols de família nombrosa i s’ha creat el títol de família monoparental, la major part de les quals estan formades per dones. Gràcies a això, les famílies nombroses que han passat de 57.306 reconegudes oficialment en 2015 a 77.239 el 2021 (15.647 famílies més) i les famílies monoparentals han passat de ser 1.515 el 2015 amb reconeixement oficial a 19.913 el 2021.
Mas remarca que aquestes actuacions «només són una mostra de tots els projectes d’aquest govern per a donar suport a les famílies, reduir desigualtats i millorar l’atenció i la cobertura sociosanitària» que «en definitiva és l’única manera eficaç d’afavorir que les famílies valencianes estiguen en situació de decidir lliurement si desitgen o no tindre fill».
