RedactaVeu / València
El professor Mas-Coma és actualment el coordinador general del Comité de Resposta Ràpida a Amenaces per Malalties Parasitàries de la Federació Europea de Parasitologia (EFP), i en conseqüència és qui s’ha encarregat de crear i organitzar la xarxa europea de centres especialitzats i amb competències en aquestes malalties, incloent els ministeris de sanitat dels respectius països europeus en situació de risc. Tot açò s’està duent a terme, a més, en col·laboració amb la Seu Central de l’OMS en Ginebra i el CDC Europeu d’Estocolm.
Aquesta malaltia parasitària, causada per fins a set espècies d’helmints trematodos del gènere ‘Schistosoma’, és la segona en importància mundial després de la malària, afecta avui dia a més de 200 milions de persones a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i és de gran impacte sobre el desenvolupament de les societats en els països en vies de desenvolupament a causa de la seua gran morbiditat, sobretot en xiquets, i la seua associació amb carcinogènesis de bufeta urinària en infeccions cròniques per ‘Schistosoma haematobium’ causant de ‘Schistosomiasis’ urogenital.
Prioritària per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es dediquen quantitats ingents de milions de dòlars cada any per a la lluita i control d’aquesta malaltia, que precisa de la presència de caragols dulceaquícoles de la família dels Planòrbids per a la seua transmissió. La necessitat de temperatures adequades per al desenvolupament larvari del paràsit havia sigut sempre fonamental per a impedir l’expansió d’aquesta malaltia des d’Àfrica a Europa, a pesar que en el Sud del nostre continent, i concretament a Portugal, Espanya, França i Itàlia es presenten les espècies de caragols capaços de transmetre-la.
L’article ha sigut realitzat en col·laboració amb la Universitat de Perpinyà i l’Escola de Medicina Tropical de Liverpool, i analitza l’origen d’aquesta epidèmia de ‘Schistosomiasis’ urogenital en l’illa de Còrsega en 2011, la seua prolongació fins a l’actualitat i els riscos inherents a la mateixa. A aquesta illa, amb una població de 310.000 habitants, acudeix una mitjana de 2,7 milions de turistes durant l’estació apropiada des de maig a setembre de cada any. L’article focalitza en la importància de l’impacte del canvi climàtic, incloent l’escalfament global, i el canvi global, en aquest cas sobretot la immigració i el turisme, sobre el risc futur d’introduccions o re-introduccions de malalties transmeses per caragols dulceaquícoles a Europa, posant-se l’accent en la necessitat de destinar fons per a la recerca d’aquestes malalties, donada la seua relació amb els canvis climàtic i global.
L’article ressalta les vàries qüestions que es plantegen i que ara ineludiblement han d’investigar-se, tals com la capacitat de l’híbrid d’adaptar-se a planrbids del Sud d’Europa, de sobreviure al llarg de tot l’any en latituds d’Europa, la capacitat d’expansionar-se per adaptació a espècies reservòries de bestiar, o la patogenicitat d’aquest híbrid en l’humà, per citar uns pocs aspectes.
El professor Mas-Coma, coordinador de l’article, destaca: “Aquestes malalties reuneixen les dues característiques crucials de ser de transmissió vectorial i ser zoonòtiques, aspectes comuns a les malalties infeccioses més susceptibles al canvi climàtic i al canvi global. Avui no estem parlant del risc que una important malaltia tropical puga introduir-se a Europa a causa del canvi climàtic i al canvi global. Avui diem que açò ja ha ocorregut. I al contrari que en els casos de les expansions de malalties de transmissió vectorial per mosquits com el *dengue o el ‘chikunguña’, no hem sigut capaços de preveure que açò anava a succeir. Els governs, agències de finançament, i organismes i centres de recerca han de prendre nota del succeït i considerar la necessitat d’incrementar els recursos per a la recerca sobre malalties transmeses per caragols.”
