A l’Alcúdia (la Ribera Baixa), un dels municipis més afectats per la DANA, Maria Lozano, una veïna que viu a la zona zero de la riuada, explica la duresa de les últimes hores i l’impacte que ha tingut en la comunitat. Lozano descriu la situació com un infern viscut en temps rècord: «Estàvem a casa, plovia molt, i mon pare va eixir a la farmàcia. Quan tornava, va veure una tromba d’aigua acostant-se i va entrar a casa de pressa, dient que ve el riu», recorda. En pocs minuts, l’aigua va començar a entrar a casa i, en qüestió de deu minuts, ja els cobria els turmells. En un quart d’hora, la planta baixa estava completament inundada.
Lozano relata com, a partir d’aquell moment, van haver de lluitar durant hores per evitar que la casa s’inundara completament. «Estiguérem 12 hores, quatre persones, traient aigua a poalades. Calculàrem que vam treure més de 2.000 litres d’aigua de la cotxera», explica. La casa va poder ser salvada gràcies a un petit escaló a l’entrada, però no tothom ha tingut la mateixa sort. Moltes cases encara estan submergides i són les veïnes i veïns qui s’estan ajudant entre ells. «Encara no han plorat; el dia que ho facen serà molt fort, perquè només han tingut temps d’agafar la pala i treballar», expressa Lozano, visiblement afectada.
L’ajuda externa és limitada i són els mateixos habitants els qui es mobilitzen per a rescatar i ajudar els seus veïnats, com a mínim fins al dijous dia 31. Lozano destaca el paper dels llauradors locals, que han posat tractors i camions cisterna a disposició de la comunitat per a buidar el fang dels carrers. «Està fent més feina un sol llaurador amb un tractor que tots els serveis que han vingut a veure què passava», afirma Lozano, assenyalant que, mentre els bombers arriben on poden, els llauradors estan desbordats intentant accedir a les zones amb pitjors condicions.
El dolor del poble no només és per les pèrdues materials; també hi ha un impacte emocional i de pèrdues d’animals de companyia, atrapats a les gàbies o dins de les cases. «És molt dur veure els gossos morts, sense haver-los pogut salvar. Es va fer tot el possible, però l’aigua no donava marge», diu Lozano. A més, critica la lentitud en els avisos d’emergència, que van arribar dues hores després que l’aigua ja haguera començat a entrar a les cases: «Ara? Ara ens envien l’alerta? Ens vam quedar a quadres», exclama.
La veïna de l’Alcúdia apunta també que el poble manté una relació d’ajuda i solidaritat que molts altres llocs han perdut: «Ens coneixem tots; qui no coneix el seu veí és perquè no s’ha interessat a conéixer-lo. Així som al poble; això que la gent no es coneix entre ella no és cert. Som com una casa i ens ajudem sempre».
Per a Lozano, aquest episodi marca un punt d’inflexió. «Ens ha passat a nosaltres, però pot passar-li a qualsevol. És una advertència del que vindrà amb el canvi climàtic. Ens calen cases i estructures preparades», conclou.
