Tres mares amenaçades de ser desnonades dels habitatges en què resideixen en situació d’ocupació amb els seus fills menors d’edat a València han expressat aquest dimecres estar «fartes» per la «manca de resposta de les administracions per ajudar-les a trobar una llar o a facilitar mesures com ara lloguers socials». «No som delinqüents», defensen, i expliquen que s’han vist «obligades» a ocupar immobles perquè no tenen cap alternativa.
Segons consideren, la manca de vivenda i no l’ocupació és el principal problema. Lola, Carmen i Vanesa, de 30, 35 i 28 anys respectivament, expliquen la difícil situació a la qual han de fer front a les pròximes setmanes en una roda de premsa conjuntament amb representants de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH).
Els casos
«Només vull una vivenda que puga pagar i que em quede per a menjar per a mi i per a les meues xiquetes, no demane més. No som delinqúents», ha dit Lola, que viu a València amb les seues dues filles de tres i set anys en un pis en què residia en règim de lloguer social i que va passar mans a un fons voltor.
Aquesta jove es troba en «situació d’ocupació», cobrant una ajuda de 800 euros al mes que no li arriba per a un lloguer, i va aconseguir aturar dos desnonaments l’abril passat. En canvi, té la citació judicial el pròxim 25 de juny, una data en la qual ha subratllat que «no hi ha escola» i les seues filles hauran de ser-hi presents.
Davant aquesta situació, Lola critica la «manca de resposta» de l’Ajuntament de València i de l’EVhA –Entitat Valenciana de la Vivenda i el Sòl– de la Generalitat, malgrat que està registrada com a demandant de vivenda des del 2017. «Ara que de veritat és un drama, perquè em veig al carrer, em diuen que no hi ha vivenda», lamenta, al mateix temps que reivindica que «no som ciutadans de tercera, som ciutadans igual que vosaltres i que tota la resta. No soc una delinqüent, em trobe en aquesta situació i vull ajuda».
Per la seua part, Carmen s’enfronta a un desnonament el pròxim 8 de juliol al pis de Torrent (l’Horta Sud) en què viu des de fa un any amb els seus tres fills i amb la seua neta. Ara deixa de cobrar el subsidi mensual de 480 euros, per la qual cosa no té ingressos. «De moment no hi ha resposta: he anat a serveis socials i em diuen que no hi ha vivenda, també a l’EVhA i a l’Ajuntament i no em donen cap alternativa», ha protesta.
En la mateixa situació es troba Vanesa, que viu a València amb els seus dos fills menors i el seu marit en un pis que es va veure «obligada» a okupar fa tres anys, una vivenda que està en mans d’un fons voltor estranger. Pretenen desnonar-la el pròxim 13 de juliol. Tampoc no ha rebut resposta de les administracions, ja que ha explicat que va enviar una sol·licitud de lloguer a l’Ajuntament i li van respondre que calia esperar. «Truques per telèfon i et donen llargues, només diuen que no hi ha pisos». Aquesta jove cobra 900 euros al mes d’una ajuda i ha recordat la rapidesa amb la qual es van concedir vivendes per als afectats per l’incendi de Campanar el passat mes de febrer. «No m’alegre per l’incendi, però de la nit al matí hi havia pisos».
José Luis Gozález, portaveu de la PAH a València, lamenta que al País Valencià s’han registrat 1.037 desnonaments en el primer trimestre d’enguany, segons dades del Consell General del Poder Judicial. La xifra suposa un augment del 2,67% respecte al mateix període de 2,23, una pujada que és menor a l’estatal (12,8%).
«No són números, són persones», ha recordat, i ha carregat contra bancs i fons voltor pel seu «atac bestial a la gent que no pot pagar un lloguer», contra el Govern i els partits polítics per no adoptar mesures contra l’especulació i contra els jutges que ordenen desnonaments sense alternativa habitacional.
El portaveu de l’entitat també ha rebutjat que «es disfresse el relat» traslladant que l’okupació és el principal problema de la vivenda a l’estat espanyol, ja que «moltes famílies okupen la seua vivenda perquè no n’hi ha» o perquè les expulsen en finalitzar el seu contracte de lloguer per convertir-les en pisos turístics.
