Marcos Benavent, exgerent de l’empresa pública Imelsa i autodenominat “ionqui dels diners“, ha tornat aquest dilluns a la Ciutat de la Justícia de València per a ser jutjat per presumptes martingales en contractes de l’Ajuntament del Cap i casal. Les defenses de Benavent i altres quatre acusats més han al·legat prescripció dels delictes i diferents nul·litats per a frenar la peça E del denominat cas Taula, que investiga suborn, malversació i prevaricació en diversos contractes de la Regidoria de Cultura entre el 2003 i el 2007, època de la regidora María José Alcón, ja finada. A l’arribada, ha defensat: “Jo no soc un treballador zombi. Els zombis són uns altres“, i ha afegit: “Clar que treballava i ara ho diré dins”.
En concret, en aquesta peça hi ha cinc acusats: Benavent; Vicente Burgos, exdirectiu de la Fundació Jaume II el Just, i tres representants legals o apoderats d’empreses adjudicatàries –Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent-.
Els contractes pels quals versa el procés se centren en l’execució d’obres de neteja, consolidació, restauració o manteniment de diversos monuments de València, com la Llotja, les Torres de Quart i els ponts de Serrans i la Trinitat. També guarden relació amb la construcció del Centre Cultural de la Rambleta i la XXVII edició de l’edició del festival de cinema de la Mostra.
Sis anys de presó
Fiscalia Anticorrupció demana per al “ionqui dels diners” sis anys de presó. El fiscal atribueix a Benavent, que va ser abans del càrrec en Imelsa treballador de la Fundació Jaume II el Just, els delictes de suborn -com a cooperador-, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics. A més de la pena de presó, el ministeri públic li reclama el pagament d’una multa de 29.000 euros i la inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant diversos anys.
Així mateix, el fiscal reclama altres cinc anys de presó per a Vicente Burgos, exmarit d’Alcón, i tres anys de presó per als empresaris Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent.
En concepte de responsabilitat civil, el fiscal sol·licita que Benavent i Burgos indemnitzen la Generalitat en 164.626,08 euros pel desviament de diners públics efectuats en la Fundació Jaume II El Just.
Prescripció del delicte i nul·litats
En la vista que ha arrancat hui, dedicada a qüestions prèvies, les defenses han al·legat prescripció de delictes i nul·litats en registres de domicilis i empreses.
En concret, l’advocat de Benavent ha impugnat la investigació duta a terme per Rosa Pérez, qui va aportar un pen drive a la Fiscalia amb diferents gravacions i imatges que han sigut qüestionades i que van originar el procediment.
Així mateix, aquest lletrat ha demanat la nul·litat de la interlocutòria del 25 de gener del 2016 referida a l’entrada al domicili particular d’Alcón, la resta d’empresaris acusats i la Fundació Jaume II. Ha al·legat que aquesta no està “prou motivada” i s’ha produït una infracció del dret a la inviolabilitat del domicili que afecta la tutela judicial efectiva.
Per part seua, l’advocat de Burgos ha al·legat prescripció del delicte imputat al seu representat, perquè entén que ja han transcorregut els 10 anys que contempla la llei. Aquesta mateixa prescripció també ha sigut defensada pels lletrats dels altres tres empresaris acusats en la causa.
Enfront d’això, la Fiscalia ha defensat la validesa de les gravacions aportades per Rosa Pérez i els registres efectuats tant en domicilis com en empreses. Així mateix, ha negat qualsevol classe de prescripció i ha recordat que Benavent “estava cobrant sense estar treballant”. “Se l’acusa d’un delicte de malversació perquè tenia perfectament coneixement que no treballava a l’entitat. Deia que treballava per al PP“, ha exposat. La Sala ha indicat, després d’estudiar els arguments, que les peticions i nul·litats s’abordaran en la sentència.
“Col·locat” pel PP
En l’escrit de qualificació provisional, el fiscal exposa que Benavent va ser “col·locat” pel Partit Popular, amb el coneixement de Burgos, en la fundació, “el qual, malgrat que cobrava un sou públic, en realitat exercia les seues funcions exclusivament per al PP, com reconeixen els mateixos acusats en les declaracions judicials”.
El 26 de desembre del 2017 la Generalitat va extingir la fundació amb pèrdues assumides pels comptes públics per import de més de 13 milions d’euros, “la qual no havia sigut fiscalitzada mai per la Sindicatura de Comptes, ja que el 2016 va presentar el primer informe”, remarca el fiscal.
Durant aquests anys -sempre segons el mateix escrit fiscal-, “Benavent es va dedicar a cobrar comissions a empreses que licitaven contractes públics, de tal forma que asseguraven a les empreses ser les adjudicatàries dels contractes a canvi d’un percentatge variable que percebien en metàl·lic una vegada s’havia adjudicat el contracte”.
Aquests diners eren recaptats per Benavent i després es repartia: “En algunes ocasions suposava un increment en els costos de l’obra perquè els diners il·lícitament obtinguts suposaren una major quantitat”, agrega el fiscal. A més dels diners, en el contracte de la Mostra, Enrique Aleixandre va arribar a donar un vehicle a Benavent.
