Tres coses va retreure de forma permanent l’actual alcaldessa de València, María José Catalá, a l’equip de govern de Compromís i PSPV, quan estava a l’oposició: el «prohibir per prohibir», el governar de «forma sectària» i prendre les decisions «per ideologia», sense basar-se en informes.
Ara, si fa efectiva la seua promesa de tancar els Mercats de l’Horta, complirà els tres requisits amb una sola decisió. Dos dies després que la Comissió de Defensa de la Competència publicara el seu informe desmentint que els mercats de venda directa foren una fórmula de competència deslleial –ja havia arribat a la mateixa conclusió amb les tires de comptar-, la coalició de PP i Vox, perd el seu gran argument en favor de tancar-lo, així que una decisió en aquest sentit només pot ser considerada «ideològica» i motivada pel simple fet de desmantellar una iniciativa de l’anterior govern sense cap necessitat.
Potser perquè han vist en aquesta contradicció una escletxa per fer recapacitar l’alcaldessa, l’àmplia coalició que treballa pel manteniment dels Mercats de l’Horta, i que inclou els principals sindicats agraris, organitzacions en defensa de l’horta com Per l’Horta o CERAI i grups ecologistes com Acció Ecologista-Agró i Greenpeace, li han enviat una carta oberta amb el seu argumentari.
En el text, les entitats signants recorden que «la preservació de l’Horta de València ha de ser un objectiu prioritari per a l’Ajuntament de València» i aquesta només pot passar per «assegurar la viabilitat econòmica de les persones que la treballen i la mantenen». Una viabilitat que davant dels «preus baixos que es paguen per la producció local i la conformació en xicotetes parcel·les que tenen més dificultats per competir en un mercat globalitzat», només pot ser compensada amb «ajudes econòmiques a la producció i altres accions que garantisquen la seua viabilitat».
També recorden que aquests «mercats són una reclamació dels productors i el veïnat» i que estan instal·lats a barris «sense mercat municipal».
Defensen també el model de venda directa, ja que «són una oportunitat per que els productors i productores venguen els seus productes sense intermediaris, fet que els ajuda a donar-se a conèixer i a millorar la rendibilitat de les seues explotacions» i recorden que «el fet que estos mercats siguen setmanals i no diaris els fa més apropiats per poder combinar el treball al camp a esta activitat de venda puntual».
Finalment posen èmfasi en el fet que el dret dels llauradors de l’horta vendre els seus productes directament a la ciutat «és una tradició que Jaume I fixà en els Costums, Privilegis i Furs de la Ciutat i el Regne de València».
Consell de l’Horta
L’eliminació dels mercats de venda directa arriba poc després de la demanda del PP de suprimir el Consell de l’Horta, l’altra gran mesura del Botànic per protegir els llauradors de l’horta de València i promocionar els seus productes, el que suposaria una doble amenaça per un sector econòmic que ja fa temps que pateix la competència deslleial de les importacions de tercers països i l’ofec econòmic per las grans empreses de distribució.
