Diari La Veu del País Valencià
Manises nomenarà fills adoptius dos veïns assassinats pels nazis

L’equip de govern de l’Ajuntament de Manises (l’Horta Sud) -PSPV, APM-Compromís i Podem- presentarà una moció en el ple de dijous per a concedir la distinció de fills predilectes a Francisco Cases Escobar i Rafael Garcia Gimeno, dos veïns que van ser víctimes de la persecució nazi i assassinats pel règim, en coincidència amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, i el 80é aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini nazi alemany d’Auschwitz-Birkenau, que es commemora aquest dilluns, 27 de gener.

La regidora de Memòria Democràtica, Pilar Bastante, ha recordat que «l’oblit no és una opció per a una democràcia, tal com ho arreplega la Llei de Memòria Democràtica; per això, el nomenament de fills predilectes de Manises als dos veïns que van patir la persecució nazi, Francisco Cases i Rafael Garcia, té especial simbolisme per a la memòria col·lectiva del nostre poble, ja que reconeix dues persones que van patir la violència i les violacions de drets humans sistèmiques en els períodes més foscos de la nostra història».

En concret, la moció presentada aborda el cas dels 637 valencians dels més de 9.000 espanyols que van ser deportats als camps de concentració nazi, com ara Mauthausen, Gusen i Auschwitz, i dels quals més de 5.400 van ser assassinats. En concret, pretén commemorar aquests dos veïns de Manises, que van ser deportats i aniquilats en camps de concentració, ha detallat l’Ajuntament.

Cases va ser assassinat el 24 de setembre del 1941 al castell de Hartheim, on es feien experiments amb éssers humans, i que Garcia va morir el 15 de gener del 1942 al subcamp de Gusen.

Cartes de Francisco Cases Escobar i Rafael Garcia Gimeno | RP

Lluitadors per la llibertat i la democràcia

Aquesta moció presentada per l’equip de govern municipal de Manises destaca la importància de reconéixer el sacrifici d’aquestes persones, ja que van ser víctimes d’un règim que va perseguir i exterminar els qui lluitaven per la llibertat i la democràcia. La proposta inclou l’organització d’un acte d’homenatge i lliurament de la distinció el maig del 2025.

El text, a més d’al·ludir directament a la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, en la qual s’arreplega l’afirmació que l’oblit no és una opció per a una democràcia, també esmenta les resolucions internacionals, com ar aes adoptades per l’ONU, que condemnen el règim franquista com un règim il·legal, subratllant la seua relació amb els règims feixistes de l’Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini.

Amb aquesta iniciativa, l’equip de govern del consistori de Manises reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica i amb el reconeixement de totes aquelles persones que van lluitar per un futur de llibertat, justícia i pau, ha afirmat.

Abandonats pel franquisme

D’altra banda, el text ressalta el testimoniatge de Francisco Batiste, un supervivent de Mauthausen, qui va relatar que, malgrat l’alliberament del camp, els republicans espanyols van ser els últims a ser repatriats, ja que no tenien un govern que els representara.

«La seua situació reflecteix la indiferència amb la qual el franquisme va tractar als seus propis ciutadans, que van ser abandonats a la seua sort enmig de la postguerra», ha assenyalat la corporació municipal.

Més notícies
Notícia: Influencers, feixistes i altres bèsties en l’era de la IA
Comparteix
«A les facultats de periodisme es matriculen despreocupadament joves que no lligen diaris ni digitals ni de paper, que no escolten la ràdio ni veuen la televisió.»
Notícia: Ajuntament i Diputació de València subvencionen els Evangelis de Lo Rat Penat
Comparteix
Aquesta entitat i la RACV publiquen «Els Quatre Evangelis» seguint les Normes del Puig
Notícia: Cabrafotuda, Cent d’Estellés i Laura Font, premiats per CCOO-PV
Comparteix
El sindicat anuncia els guanyadors dels Premis Marc Granell, que s’entregaran el 30 de gener
Notícia: Una esclava que va vacil·lar el rei amb un poema
Comparteix
Si hi ha una època on les poetesses valencianes van brillar amb llum pròpia, aquesta va ser l'andalusina, amb figures com Al-Abbadiyya

Comparteix

Icona de pantalla completa