Esculpit per les circumstàncies que envolten les societats, el sentit comú de grup s’hi configura de forma espontània, però també és territori apte per a ser interessadament modelat. Modelar-lo consisteix a escollir un contingut i disposar els mitjans per escampar-lo i inserir-lo en el dipòsit. A l’àmbit polític, tutelat, vigilat pel poder econòmic propietari dels mitjans de masses, d’informació, comunicació i entreteniment, podem trobar un extens repertori de modelació. Igualment, l’esfera religiosa, regne de la fe i el dogma, on manca de significació apel·lar a la comprovació de les creences, és terreny fèrtil en exemples de conformació d’un sentit comú de grup.
Quant a la modelació, en tot temps i cultures trobem episodis de domini i control dels guies espirituals sobre els devots, amb els primers autoproclamats intèrprets preferents dels textos sagrats i, sovint, intermediaris entre les divinitats i els fidels. A l’anterior peça vaig caracteritzar com una modelació interessada del sentit comú el comerç d’indulgències en el catolicisme. Hui ens detindrem en un cas que succeí a l’Índia del segle XIX en el context de la religió hinduista; un escàndol, en aquest cas de contingut sexual, a què respongué Karsan Mulji, un reformador que fou batejat per la premsa anglesa com el Luter indi.
Maharaj
L’episodi es coneix com el Cas Maharaj de difamació, jutjat en el Tribunal Superior de Bombai, Índia Britànica, en 1862. Un líder religiós denuncià Mulji per difamació a causa d’una publicació que escriví (en 1860) al diari Satya Prakash (Llum de la veritat), del qual Mulji era editor. A l’article s’acusava d’immorals els líders espirituals d’aquesta secta perquè mantenien encontres sexuals amb les esposes i filles dels creients aprofitant el seu estatus en la comunitat. N’anomenà un d’ells, Jadunathji Maharaj, el denunciant.
L’episodi fou novel·lat en 2014 per Saurabh Shah amb el títol Maharaj, i en 2024 ha estat dut al cine. Paral·lelament al que passà 150 anys abans, els productors de Maharaj foren denunciats «pel llenguatge escandalós i difamatori» de la pel·lícula en el Tribunal Superior de l’estat de Gujarat (Índia occidental). El jutjat suspengué l’estrena durant una setmana mentre prenia una decisió. En juny de 2024 començà a emetre’s a Netflix.
En la pel·lícula, Mulji és personalment afectat pel cas, ja que Jadunathji Maharaj escull la seua promesa per un servei sexual amb l’entusiasme de la jove i fervorosa devota. Aquesta derivada personal –que no he trobat en cap de les lectures que he fet sobre Mulji i aquest episodi– sembla un afegitó literari per tal d’introduir elements dramàtics a un guió fidel, en l’essencial, a la història real.
Els ritus, les normes, la litúrgia, proporcionen, a les diverses religions, elements de convivència que, legítimament, els fidels poden trobar beneficiosos. Cal considerar, però que la posició dels líders espirituals pot derivar en abusos de poder. Abusos, malgrat comptar amb l’assentiment dels fidels, el sentit comú dels quals ha estat modelat per acceptar-los.
Un esbós de l’hinduisme
El monoteisme es va ramificar amb escissions basades, sovint, en diferents interpretacions de les escriptures. Amb el seu entramat de divinitats, amb la doctrina dels avatars (la multiplicitat de formes en què es pot encarnar una divinitat), o amb la facilitat de crear sectes al voltant d’un guru (mestre espiritual) que aporte una renovada interpretació dels textos sagrats, l’hinduisme ens ofereix un escenari molt més complex. Aprofundint en la complexitat, hi ha la intersecció de les sectes amb les quatre castes tradicionals que, en termes occidentals podríem fer correspondre amb el clergat, guerrers/governants, empresaris i treballadors. La cinquena és la dels marginats, pàries o intocables.
Pushtimarg (senda de la gràcia)
Una de les branques de l’hinduisme és Vaishanava, que venera Vishnu (creador i protector de l’univers) a través dels seus avatars. Un d’ells és Krishna, deu de la tendresa i l’amor. Dins de la tradició Vaishanava hi ha diverses escoles. Unes i altres presenten diferències en la interpretació i la selecció que fan dels textos sagrats, com ocorre en les altres religions. En el segle XVI, nasqué una escola fundada pel mestre Vallabha, que creà i ensenyà el seu mètode i camí religiós anomenat Pushtimarg. Vallabha és considerat encarnació de Khrisna. També els descendents de Vallabha, que exerceixen el lideratge espiritual de les seues comunitats assegurant als devots l’experiència personal amb la divinitat que veneren, i que reben el títol de maharaj (gran rei).
Vallabha considerava reprovable l’actitud ascètica, de renúncia i privació de necessitats corporals, comuna en altres branques de l’hinduisme i animava a abraçar el món en tota la seua sensualitat. La litúrgia gira entorn de l’adoració de Krishna jove, i el menjar, l’art, la música tenen un paper central acompanyant la rutina diària de la seua deïtat. L’hedonisme, el plaer com a principi i fi de la vida feliç, és un element de la filosofia epicúria. Doncs bé, s’ha dit que Pushtimarg, prominent en els estats nord-occidentals (Gujarat i Rajasthan) és la secta dels epicuris hindús. Els devots d’aquesta secta s’hi trobaven entre les elits i les classes acomodades de comerciants. La família de Karsan Mulji, pertanyia a ella.
Hi ha senyals en els textos sagrats d’aquesta religió que faciliten l’entrega total dels fidels al maharaj. Al judici, un missioner protestant, el reverend John Wilson, expert orientaliste, va traduir del sànscrit un verset que diu «Et consagre ma vida, la meua ànima, els meus òrgans, les meues propietats, la meua persona… Soc el teu esclau oh Krishna». També afirmà que les escriptures de la secta validaven l’ofrena al maharaj de les esposes i filles dels devots. A la pel·lícula, és Mulji qui recita el verset citat, i és el maharaj qui confirma que això pot significar el que a l’occident medieval coneguem com a ius primae noctis (dret a la primera nit) interpretat, però, no com un plaer pel guru. Contràriament, la justificació d’aquest «dret de cuixa» pushtimargi es basaria a dir que el guru és un instrument pels objectius espirituals de la devota que fa el servei sexual.
Ho deixem ací. Si algú té ocasió de veure el film, recomane que ho faça en versió original subtitulada.
