Ja heu anat a veure un musical a la Gran Vía i el Museu del Prado? A què espereu? Que qualsevol dia l’AVE s’esfuma per inviable o l’Ayuso declara la independència de la Comunitat de Madrid -la de l’Alegria, la llibertat i la “cañita” en la Plaza Mayor; recordeu? La seua paciència té un límit i deu estar ja farta del romanç reivindicatiu de la perifèria provinciana, desagraïda, extractora, bulímica, organolèptica i peripatètica.
L’AVE és com el Mercedes que es comprà el tio Cento, el farol, quan no podia ni pagar-se un canvi de rodes en condicions. L’Estat centralista ha sacrificat, en la mateixa línia, tota la xarxa ferroviària de rodalies, mitjana i llarga distància -milions d’usuaris- per un AVE ridículament radial -insostenible econòmicament, malgrat buidar la caixa comuna i la injecció de desenes de milions d’euros europeus.
I ho fa només per a donar servei a un grapat de milers de passatgers i a uns preus rebentats -dopats intencionadament- que, si estigueren en consonància amb el servei que presta, serien escandalosos.
Veieu? Tot perquè aneu a veure un musical i, després, el Museu del Prado -no debades Madrid rep el 98% de la inversió del Ministeri de Cultura en museus. Aprofiteu-vos-en, no sigueu provincians ximplots!
Mireu: prolongar la línia C3 des d’Utiel a Camporrobles -sense connexió des de la pandèmia – equival al que costa el manteniment de només 90 metres d’AVE. Però, això sí, cal perseverar en l’autocomplaença del tio Cento, que, com Madrid, creient-se el centre del món, es torca el cul amb un confeti -ferroviari.
En fi, no vos perdeu el “secarral” mesetari de clima continental, és a dir, rigorós i només habitable amb bona cosa de voluntat -la que no tingueren ni romans, ni àrabs, siga dit de passada. I no ho dic jo. Sense anar més lluny, el mariscal Suchet mateix, durant la invasió francesa de la Península, escrigué a Napoleó que, per a conquerir Espanya, no calia passar per Madrid. Pa què?, pensaria ell -però en francés. Doncs, això.
