Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Dos investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), en col·laboració amb l’Hospital Universitari de Zuric (Suïssa) i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, han conclòs que l’ús de mascaretes no afecta la quantitat d’oxigen que arriba al cervell, perquè només han observat xicotets canvis en aquest sentit, equiparables als que es produeixen en fer activitats de la vida quotidiana.
Per comprovar-ho, l’equip va avaluar l’hemodinàmica (part de la biofísica que estudia la dinàmica de la sang) i l’oxigenació de la microvasculatura cerebral, usant tecnologies biofotòniques. Els resultats s’han publicat a la revista PNAS.
Així, els investigadors van reclutar a un grup d’adults joves sans com a participants, que es van asseure en una cadira a llegir un article científic, primer sense màscara i després amb ella posada. Es van avaluar tant màscares quirúrgiques com FFP2.
Col·locant dues sondes al front dels participants mentre llegien, els investigadors van mesurar el flux sanguini, l’oxigenació i el metabolisme de l’oxigen al cervell. Aquestes sondes utilitzen dues tecnologies biofotòniques infraroges, i no invasives, conegudes com a espectroscòpia de correlació difusa i espectroscòpia de l’infraroig pròxim de resolució temporal (DCS i TR-NIRS, per les seues sigles en anglés). També van mesurar la funció general del cos, avaluant el ritme cardíac, la respiració i la quantitat d’oxigen i diòxid de carboni.
Després de monitorar el cervell, els investigadors van processar les dades i van dur a terme anàlisis estadístiques per comprovar si s’havia produït algun canvi en els senyals rebuts, tant amb mascaretes com sense elles.
Xicotetes variacions
L’equip no va observar cap canvi significatiu en els nivells corporals d’oxigen i diòxid de carboni. No obstant això, sí que van observar xicotetes variacions, estadísticament significatives, en les quantitats d’oxigen del cervell i en el flux sanguini cerebral amb l’ús de tots dos tipus de mascaretes.
Així i tot, els investigadors, Jonas Fischer i Lisa Kobayashi Frisk, conclouen que aquests canvis observats són comparables als que es produeixen diàriament quan es duen a terme algunes activitats de la vida diària com, per exemple, quan sentim un so, veiem a algú movent-se voltant o ens ajupim per lligar-nos les sabates.
Aquests científics, liderats pel professor de la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats (ICREA) Turgut Durduran, subratllen que el seu protocol podria ser útil per investigar més a fons els efectes d’usar mascaretes en altres tipus de poblacions, com ara gent gran, xiquets, pacients amb patologies respiratòries prèvies o persones que fan treballs crítics.
També remarquen que les màscares podrien interferir en els estudis de monitoratge o neuroimatge, i que en aquests casos hauria d’evitar-se el seu ús o supervisar de prop els subjectes dels estudis.
