L’exdirigent de Vox i presidenta de l’associació Gobierna-te, Cristina Seguí, ha estat condemnada pel Jutjat penal número 10 de València a 15 mesos de presó i al pagament de 900 euros de multa per un delicte de descobriment i revelació de secrets i un altre contra la integritat moral per la difusió que va fer del vídeo de les menors víctimes d’una agressió sexual comesa per cinc adolescents menors de 17 anys a Burjassot (l’Horta Nord).
A més, haurà d’indemnitzar una de les víctimes, que la va denunciar en aquest procés, amb 12.000 euros pel mal moral patit arran de la difusió, que va agreujar el que ja patia per l’agressió sexual. Segons va relatar la seua mare en el judici i consta en un informe psicològic forense, aquest fet «va arruïnar» la vida de la xiqueta, que va començar a patir bullying i va haver de canviar-se d’escola, encara que van continuar repetint-se els insults.
Fiscalia reclamava en la seua qualificació provisional quatre anys i mig de presó per a l’acusada i una indemnització de 15.000 euros, que l’acusació particular elevava a 50.000. La magistrada, que imposa la condemna atenent que es va tractar d’un comentari i que el va retirar quan va ser requerida per l’Agència de Protecció de Dades, rebutja la concurrència de l’agreujant de gènere que demanava l’acusació perquè no ha quedat provat que l’acusada cometera els dos delictes «per raó del sexe femení de la víctima».
El jutjat rebutja imposar a Seguí una mesura de prohibició de comunicació i allunyament sobre la víctima en entendre que no és procedent, perquè ni es coneixen ni es tracten i no consta «intenció ni possibilitat ni ocasió» que es troben. Tampoc li prohibeix l’accés a la xarxa social X perquè «cap activitat probatòria s’ha fet referent a la seua necessitat o procedència».
En aquest cas, per a la magistrada és «clar i meridià» que Seguí «no va obtindre el consentiment de l’emissor» per a difondre el vídeo, «amb independència de l’edat que tingueren les protagonistes». «I no el va obtindre perquè elles no li’l van donar, ja que no la van incloure en el seu cercle restringit de seguidors, i no ho van fer posteriorment, com resulta del fet de la denúncia presentada per un tercer», i que va mantindre una de les menors, que va exercir l’acusació particular en el judici.
I no només el va difondre, sinó que el va acompanyar de diversos comentaris propis «destinats i clarament dirigits a atacar la dignitat de la menor, fora quina fora la seua edat, i fora veritat o no que s’havia produït l’agressió sexual (no enjudiciada en aquell moment), perquè l’acusada va comentar les imatges amb la creença, com va dir, que aquestes xiquetes eren les qui havien denunciat en fals una violació grupal», assenyala la sentència.
Els fets van ocórrer el 2022
Els fets es remunten al 19 de maig del 2022, quan Seguí va publicar a la xarxa X i a Telegram un vídeo enregistrat en directe un dia abans per una menor en el qual es recollia una conversa d’aquesta i dos menors més, amb les cares cobertes per un filtre de la mateixa xarxa social, sobre una agressió sexual de la qual havia sigut víctima la xiqueta per un grup de menors, fet que va ser denunciat.
Arran de la denúncia, cinc adolescents d’entre 15 i 17 anys van ser arrestats a Burjassot (l’Horta Nord) i posats a disposició de la Fiscalia de Menors per la seua presumpta implicació en l’agressió sexual. El ministeri públic va reclamar l’internament de quatre d’ells en règim tancat, però el jutjat va ordenar-ne la llibertat vigilada amb ordres d’allunyament, una decisió contra la qual Fiscalia va presentar recurs.
Aquest vídeo, que va ser inicialment publicat per la menor en el seu àmbit privat i de duració limitada per tractar-se d’una «història» d’Instagram, va ser difós per l’acusada, que comptava amb 201.000 seguidors a X, amb el següent text: «Està tot malament, no és una xiqueta de 12 sinó de 15 o 16, el sexe va ser acordat i consentit i el va fer per a fer-se famoses en TV gràcies a mitjans de difusió com vosaltres».
Aquest text -sempre segons el mateix escrit d’acusació- va ser redactat i difós «amb la intenció de menysprear les víctimes d’una agressió sexual per la seua condició com a tals, per tractar-se d’adolescents de sexe femení amb el coneixement que podria provocar reaccions enceses tant dirigides a elles com a les víctimes de delictes sexuals, tal com, efectivament es va produir, i va arribar a ser trending topic».
Així mateix, eixe mateix dia, després de la publicació del vídeo, el canal Estado de Alarma TV, de Youtube, es va fer ressò del tuit, emetent el vídeo sota la denominació «Desmuntant la falsa manada de Burjassot, amb Cristina Seguí», «on l’acusada va afirmar que les menors estaven fabricant una prova falsa i que mereixien que els seus pares els pegaren una hòstia».
En aquesta ocasió es van pixelar les imatges, però es va mantindre íntegre l’àudio. Aquest vídeo també va ser publicat per Estado de Alarma TV a X el 20 de maig del 2022 amb el mateix títol, i va assolir 6.307 espectadors.
El vídeo va ser eliminat de les xarxes socials a requeriment de l’Agència Estatal de Protecció de Dades. No obstant això, l’acusada, que havia salvaguardat els seus propis tuits amb l’eina Tweetstamp, «va tornar a publicar una successió de tuits encadenats on apareixien les menors i la resolució íntegra de l’Agència de Protecció de Dades». Els enllaços d’Internet estan en l’actualitat deshabilitats, ja que han sigut eliminats.
A conseqüència d’aquests fets, la menor del vídeo va patir d’estrés posttraumàtic agreujat per la difusió de la publicació i les crítiques rebudes, que van fer necessari el canvi de centre escolar, així com de tractament psicològic, que continua rebent, i va arribar a oferir un perfil psicològic totalment desajustat que podria abocar en una deterioració de la seua salut mental.
