Diversos usuaris han sigut afegits recentment a un grup de Telegram anomenat “grup de publicitat de Facebook”. En aquest xat es promou una activitat aparentment senzilla: seguir comptes influents i fer “m’agrada” a continguts de la xarxa social a canvi de diners.
El missatge de benvinguda explicava que “et convidem a ajudar els professionals del màrqueting de Facebook a augmentar la seua visibilitat i visualitzacions, i a generar ingressos addicionals en el teu temps lliure. Esperem que ho gaudisques, ens seguisques i guanyes entre 50 i 400 € al dia”.
Segons els administradors del grup, cada tasca completada —fer un “m’agrada” o seguir un perfil— es retribueix amb 7 euros, amb la promesa que “els salaris es paguen immediatament a través de Bizum”.
Al llarg de la conversa, alguns participants van expressar dubtes. Un dels usuaris preguntava: “Què és això? Per què estic ací?”, mentre que un altre afirmava: “Estic un poc preocupat per la privacitat i no sé com s’inclou la meua informació en aquest grup”.
Els responsables del grup van respondre assegurant que eren “un grup de publicitat de Facebook autoritzat oficialment” i que afegien usuaris “segons interessos o activitats comunes”. Posteriorment, davant les preguntes sobre l’origen de les dades, van reconéixer que obtenien els números de telèfon “a través de diverses fonts en línia, com informació pública, socis de màrqueting i recopiladors de dades”.
Entre els detalls oferts també figurava un exemple pràctic: obrir un vídeo de Facebook, fer-li “m’agrada” i enviar una captura de pantalla al grup per rebre la bonificació corresponent. Un dels participants va qüestionar: “És legal? Seguisc gent cada dia i ningú m’ha pagat mai, jaja”.
Açò és l’spim, una tècnica de màrqueting invasiu. L’exemple real contat a l’article reflecteix com circulen iniciatives digitals a través de Telegram que barregen promeses de guanys ràpids amb pràctiques de captació massiva d’usuaris, la qual cosa genera dubtes i preocupacions sobre la privacitat i l’origen de les dades emprades. De fet, en aquest tipus de propostes s’ha de tenir cura dels “hams”. Una o diverses accepten la proposta perquè la resta del grup veja que hi ha interessats “reals”. De la mateixa manera que al joc de la creïlla, s’utilitzen estes figures per donar-li versemblança a la proposta.
A Instagram també ocorre. De fet aquesta mateixa setmana Diari la Veu ha rebut el següent missatge en anglés:
Sóc un venedor de rèpliques de luxe de la Xina. Venc rèpliques de luxe, com ara sabates, bosses, rellotges, roba, accessoris, bufandes, ulleres de sol i molt més.
El nostre catàleg de rèpliques té desenes de milers de rèpliques de luxe que t’esperen.
Afegeix el nostre compte de WhatsApp per obtenir el catàleg de rèpliques
El nostre WhatsApp: +XXXXXXXXX4261
Instagram: @XXXXXXXXXX66
Ho sent si et molesta!
Aquest tipus de tècnica consisteix a generar relacions comercials amb missatges que en principi no són desitjats. Cada vegada són més freqüents i a més xarxes socials. Les associacions dedicades a defensar els drets dels consumidors alerten sobre l’augment de pràctiques sospitoses a través de xarxes socials. S’anomena “spim” (spam + IM, és a dir instant messaging spam), que és el terme tècnic que es fa servir quan el contingut brossa es distribueix a aplicacions de missatgeria com Telegram, WhatsApp, Messenger, etc. En el cas dels grups de Telegram també rep el nom de “group spamming”. Les entitats pels drets del consum com Facua o la Unió de Consumidors fa temps que alerten sobre aquest tipus de pràctiques.
