El sistema polític espanyol te diverses peculiaritats, però una d’elles és la asimetria que neix del vot per circumscripcions, el que fa que per treure un diputat a Madrid es necessiten vora a 100.000 vots i a Soria 20,000, més o menys. Això fa que partits amb forta implantació territorial però de base no espanyola, obtinguin un gruix de diputats que segons com, poden, i de fet ho fan, actuar com a partits bisagra. Mentre a Espanya va funcionar el bipartidisme la cosa va anar bé, però en ensorrar-se el PSOE arran la crisi del 2011, el sistema entrava en barrena. Calia, doncs apuntalar-ho, llavors van sorgir dos experiències polítiques: Podemos i Ciudadanos, l’un a la extrema esquerra, diuen; l’altre a la extrema dreta. Podemos, un partit seriós com cal, va fer la seva feina, que no era altra que frenar les opcions de les esquerres nacionalistes, ha sigut un tap per a la CUP, HB-Bildu, Compromís o BNG, i ha aturat qualsevol revolta social que pogués sorgir de la desfeta econòmica del 2011, tot integrant les forces més “revolucionaries” com Anticapitalistes o el PCE. I continua així, ho veiem clar a Galicia, on encara avui l’espai creat al voltant de Podemos, ha donat lloc a dos formacions que l’únic que fan es afavorir el PSOE i el PP, em refereixo clar a En Marea i Podemos Galicia. Igualment a Euskadi, eviten el natural creixement de la esquerra independentista i en dividir l’espai aboquen Euskadi a un pacte PNB-PSOE. L’estructura vertical creada per Iglesias i els seus acòlits, han deixat pel camí la il·lusió i l’esforç pel canvi de milers de persones que donen suport a un projecte malmès, engolit pel sistema i que ja no és una ferramenta de transformació social.
Si mirem a la dreta, el procés, si bé amb algunes variants, ha esta semblant. Es van inventar un partit, Ciudadanos, que tenia com a eix central trencar el discurs catalanista del PSC, ho va aconseguir, i va portar el PSC a postures espanyolistes, en desfer-se el PP; per la corrupció, calia tapar eixa via d’aigua, i van fer de Cs, un partit estatal, però ningú pot evitar ser el que és, i Cs eren d’extrema dreta, tot i que l’establishment espanyol mai el va presentar així. Però com la realitat es dura, en no assolir el poder, Cs comença a trencar-se i ràpidament un partit com Vox, un partit feixista sense complexos, va ocupar el seu lloc I mentre s’arriba al nou equilibri hi conviuen 3 partits de dreta a Espanya, el que fa que no puga governar, sort per al PSOE. El PSOE ha trobat sense cap esforç la centralitat política, i ara amb la crossa de Cs, reconvertit en un partit que vol ser la crossa d’algú, i amb Podemos fent de Podemos, és a dir evitant qualsevol avanç social o nacional, tenim garantida l’estabilitat d’Espanya per molts anys. I quin és el paper de Vox? Un únic, garantir que tant el PSOE com el PP, però sobretot el primer, no perdrà mai de vista la indissoluble unitat d’Espanya. Perquè, i això no és nou, com passa a França amb Le Pen, o a Italia amb el populisme, en quant el PSOE i el PP es desvien el més mínim de la idea que els espanyols tenen de si mateixos, es dispararà el vot de Vox.
Te alguna cosa a veure açò amb al democràcia? No, però Espanya mai ha sigut un país demòcrata, així que tant es, mentre l’Ibex guanyí i les 100 famílies manin.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
