“Vaig anar al metge perquè em feia mal el braç i la resposta va ser que m’havia d’aprimar. Fins al cap d’uns dies, no vaig aconseguir una altra cita amb un altre metge que va descobrir que tenia el braç trencat. Només pel meu cos vaig haver d’estar una setmana amb el braç trencat sense que ningú m’atenguera”.
Aquest és un dels testimonis que es poden trobar a l‘Observatori de la Gordofòbia Sanitària, una iniciativa que el Front Antigordofòbia de València llençarà demà, 4 de març, dia internacional contra la grassofòbia.
Amb aquest observatori es pretén visibilitzar un dels principals problemes que pateixen les persones grosses, l’accés a una diagnosi mèdica correcta.
“Quan entres per la porta de la consulta, només et veuen, ja saps quina serà la resposta del metge o metgessa”, explica Almudena Navas, del Front. Ella també té les seues experiències personals als centres sanitaris, “vaig anar una volta per uns ardors d’estómac i la diagnosi va ser que m’havia d’aprimar. Però si jo fa 40 anys que estic grossa i només fa 15 dies que tinc aquests ardors, no pot ser que hi haja alguna causa més?”
Els perills de la gordofòbia
Aquesta “discriminació” conté tres perills importants per la gent grossa, destaquen des del Front. El primer seria el que defineixen com “el judici visual”, on els metges pressuposen un estat de salut a partir de cert pes sense tenir en compte més factors, com podrien ser l’alimentació, sedentarisme i altres hàbits, oblidant que els cossos són “diversos i complexos”. El segon és “l’obesitat com a parallamps”, quan aquest factor es converteix en l’única causa de qualsevol problema de salut, arribant a l’extrem de denegar proves o analítiques. I finalment hi hauria “l’abandonament del sistema”, que és quan persones grosses deixen d’acudir al metge davant la sensació de no ser escoltades o tractades correctament. La conclusió final és que les persones grosses “poden quedar excloses d’un dret fonamental com és el de l’atenció mèdica”.
“La gordofòbia és més perillosa que l’obesitat -denuncia Navas- ja que la manca d’atenció mèdica pot comportar molts més problemes de salut que el pes, jo vull que em facen les analítiques que mostren quin és el meu estat de salut, perquè potser resulta que malgrat la imatge que transmet el meu cos estic perfecta en els nivells del colesterol o el sucre, etc.”
L’objectiu de l’observatori és recollir prou dades d’aquestes discriminacions per tal de poder acudir a les diferents administracions responsables per tal d’exigir l’elaboració d’estratègies per tal d’eliminar traves de les persones grosses a l’accés a una atenció mèdica integral.
Per això, des del Front recorden que, malgrat que hi ha un formulari obert perquè qualsevol persona puga pujar la seua experiència de forma anònima, hi haurà “un sistema de validació dels exemples, és a dir, el formulari no es publicarà automàticament sinó que persones voluntàries llegiran cada cas i ho publicaran si ho consideren adient”.
