L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana alerta del “perill de fractura cultural” si es canvia el topònim València. L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), integrat per les universitats públiques del País Valencià, ha presentat al·legacions a l’Ajuntament de València contra la proposta de modificar la grafia oficial del nom de la ciutat. L’IIFV adverteix que eliminar l’accent obert del topònim “València” suposaria una ruptura amb la tradició històrica, les normes ortogràfiques vigents i els criteris científics.
Segons explica el director de l’IIFV, Vicent J. Escartí, “el topònim forma part de la regularitat ortogràfica del valencià i de la identitat col·lectiva del poble valencià. Alterar-lo sense criteris filològics consolidats suposa una fractura cultural i lingüística que no té justificació”.
El posicionament es va aprovar per unanimitat aquest dilluns pel Consell General de l’IIFV, i compta amb el suport explícit del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València. En el document presentat es defensen arguments filològics i legals, com ara la coherència amb les paraules acabades en “-ència”, la vigència de les Normes de Castelló del 1932, i la necessitat de seguir els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les recomanacions de la UNESCO.
Els filòlegs alerten també dels efectes negatius d’introduir una excepció ortogràfica: “la regularitat en les solucions facilita l’aprenentatge de l’ortografia del valencià i evita errors”, indica el text. A més, es denuncien les possibles conseqüències econòmiques i administratives, com la renovació de la senyalística o la duplicitat de noms en institucions com la Universitat de València.
“El topònim no és només patrimoni de la ciutat, sinó de tot el País Valencià. No es pot actuar com si només concernira als habitants del municipi”, insisteix Escartí, que conclou amb una crida al respecte institucional: “les qüestions lingüístiques no poden ser matèria de confrontació política. Han de ser tractades amb criteris científics i amb la màxima consideració cap a les institucions acadèmiques”.
