L’informe «La ciutat desitjada», el primer diagnòstic sobre el disseny a la ciutat de València, planteja des d’aquest àmbit propostes per a millorar el benestar dels seus veïns. Aquest document ofereix, en 60 pàgines i a través de cinc capítols, «una visió de ciutat, un diagnòstic i una proposta de pròxims passos» a partir de les oportunitats detectades, de mirar els problemes i de les solucions plantejades «sense prejudicis» i des d’una «manera holística i transversal».
L’alcalde de València, Joan Ribó, rebia aquest dimecres els membres del Consell del Disseny de la ciutat, que li han presentat el treball. Es tracta del primer informe sobre l’ús del disseny a València elaborat pel citat organisme amb la finalitat de «millorar el benestar dels seus habitants» i de traslladar «una sèrie de noves oportunitats per a la ciutat mediterrània que posa el focus en noves àrees d’actuació diferenciades», segons ha informat l’Ajuntament en un comunicat.
Ribó ha explicat que aquest és un dels projectes previstos i realitzats en el marc de València Capital Mundial del Disseny 2022, una iniciativa de ciutat que coordina actualment la Fundació del Disseny. El diagnòstic realitzat busca plantejar oportunitats en aquesta ciutat en pro del benestar de la seua ciutadania tenint en compte els diferents tipus d’intervenció amb vistes a la València del futur.
Les oportunitats per a la ciutat s’han unificat en nou àrees d’actuació denominades «transitar, sòcol urbà, arquitectura, patrimoni, il·luminació, senyalització, equipament, comunicació i participació». Aquesta és una designació de categories que podrà evolucionar i ser actualitzada en funció dels diagnòstics que es realitzen posteriorment.
Els autors de l’informe han indicat al primer edil que les prioritats que destaca el document són «la defensa de la sostenibilitat, l’atenció a la diversitat sociodemogràfica de la ciutadania i la protecció de la bellesa i del patrimoni local, posant els vianants en el centre de l’equació».
Amb aquesta finalitat es plantegen diversos tipus de respostes en distintes àrees, entre elles l’establiment de rutes temàtiques, la creació d’instal·lacions temporals en solars no edificats, la rehabilitació de locals comercials desocupats com a vivendes per al segment de població més envellida –especialment per la seua accessibilitat a peu de carrer, precisen– o la prioritat de l’arbratge en el paisatge urbà.
Atenent l’arquitectura de la ciutat, se suggereix l’obertura dels edificis institucionals i la programació d’activitats gratuïtes en immobles d’alt valor arquitectònic. S’aconsella, també, la senyalització de barris històrics com a posada en valor de les distintes identitats que conformen València, segons agrega el consistori.
Pel que fa a la il·luminació, es prioritza l’ús de colors càlids i menys contaminants. Per a millorar la senyalització urbana es proposa el disseny d’una retolació sistematitzada per a intervencions temporals, com ara obres o canvis d’ús d’espais, i la creació d’un sistema integrat de senyalització urbana universalment intel·ligible i fonamentat en la cultura i en el patrimoni local.
A més, el document apunta la idea de crear un mobiliari urbà propi de la ciutat, fabricat de forma local i circular, pensat per a la climatologia particular de València i dissenyat en base a la cultura visual pròpia. Igualment, subratlla la participació ciutadana «com una oportunitat d’aproximació del públic al veïnat, animat des de l’escala de barri a implicar la ciutadania en el disseny dels espais de proximitat».
Aquest diagnòstic s’ha desenvolupat en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible –en el context internacional–, de l’Agenda Urbana Espanyola –en el context estatal– i de l’Estratègia Urbana València 2030 en l’entorn local.
De la mateixa manera, l’Ajuntament destaca que el text es vincula de manera transversal amb iniciatives municipals com ara l’Agenda Urbana Valenciana, la LOTUP, el Pla Verd i de Biodiversitat, la Iniciativa València Ciutat de Places, el Pla Agricultures Urbanes VLC o el Pla de Protecció de l’Horta, entre d’altres.
El Consell del Disseny va ser aprovat per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de València el juliol del 2022, i va ser constituït el setembre del mateix any en el marc de la celebració de València Capital Mundial del Disseny 2022. Aquest és el primer consell de disseny d’un ajuntament a tot l’Estat.
L’organisme es configura com un equip consultiu conformat per professionals del disseny i l’arquitectura que assumeixen la funció d’ajudar al consistori a enfocar els reptes existents en la vinculació entre ciutat i ciutadania.
Els seus integrants i signants del document són Silvana Andrés, Carmen Baselga, Inés Novella, Kike Correcher, Marisa Gallén, Xavier Giner, Yolanda Herráiz, Nacho Lavernia, Maite Palomares, Irene Reig, Ana Segovia i José Manuel Vidal.
