Aquest dilluns a la matinada una àvia, el fill i el net de cinc anys han mort en l’incendi del seu habitatge, situat a la planta onzena d’un edifici de 24 altures de la Vila Joiosa (la Marina Baixa). Un tràgic succés que ha fet recordar als veïns afectats l’incendi devastador de dos edificis del barri de Campanar de València ocorregut fa onze dies en què van perdre la vida deu persones. L’Ajuntament ha decretat tres dies de dol oficial i ha convocat un minut de silenci, per a aquest dimarts, a les 12 hores, a la plaça Castelar, la plaça de l’església de l’Assumpció.
Pedro, veí del pis 24é, ha afirmat que «el núvol de fum que pujava era el que em preocupava» i ha explicat que en el seu domicili van sentir sonar l’alarma antiincendis i que, en un primer moment, no van fer cas perquè de vegades sona, però quan va tornar a alertar, va eixir al corredor i va començar a sentir olor de «goma cremada». «Aleshores ja em vaig espantar», ha relatat.
«Sentíem com cridaven les senyores des del balcó, on eixia tot el foc i tot el fum. Cridaven: “Socors, socors”. Vam començar a avisar tots els veïns com vam poder, vaig haver de despertar la xiqueta que la tenia en el llit i vaig veure que ja hi havia tant de fum que era impossible baixar. Estava ja tot el meu corredor ple de fum», ha assenyalat.
Així mateix, ha contat que sovint van pujar a una terrassa privada «per a respirar bé» i ha admés que els va vindre al cap l’incendi de Campanar. «Sabia que a aquest extrem no arribaríem perquè no era el mateix, no podia pujar el foc fins a dalt, però, és clar, el fum que pujava era el que em preocupava. De fet, encara es nota a la gola, al pit i tot, encara em fa gust de goma la boca, però no pensàvem que poguera arribar-nos a afectar tan amunt, però sí que estàvem preocupats i no sabíem si s’havia quedat gent als corredors», ha indicat.
A més, Pedro ha relatat que va baixar, amb un drap a la boca, diverses plantes per a comprovar que no hi havia cap veí pels corredors, «però ja més per avall era impossible baixar».
«Em va salvar la vida»
Una altra veïna, Maite, ha narrat que es va prendre una pastilla per a dormir i va aconseguir eixir de casa perquè el fill d’una altra veïna va començar a colpejar la porta fins que es va despertar. «Em va salvar la vida», diu emocionada.
Per part seua, Ivonne, una altra veïna, ha contat que gos es va posar a lladrar i el seu fill va començar a notar l’olor, per la qual cosa va eixir a avisar la resta de veïns. «Ho sent molt per la gent que han mort. Aquest foc enfront dels ulls és una cosa increïble, no són pel·lícules ni notícies, és real, és que no té eixida. On saltem del pis 18é? Encara estic tremolant de veritat», ha assenyalat.
«Vius de miracle»
Julia, una altra veïna de l’edifici, explica que es va assabentar del foc perquè va començar a sentir molt de soroll, per la qual cosa va eixir a la terrassa i va veure el fum. «Vaig eixir corrent, vaig tocar als meus veïns i vaig baixar i els bombers no van aparéixer, només hi era la policia. Els bombers van aparéixer quan va correspondre», ha comentat.
Un altre veí de la planta 15é, relata que van ser els últims a ser evacuats, després que una veïna del pis 9é els trucara insistentment per telèfon. «Estem vius de miracle, la veritat, perquè ,si no, continuaríem dormint. Jo crec que va ser el fum que no ens va deixar despertar, fins que va insistir la veïna amb el telèfon mòbil i llavors ens vam despertar», ha contat.
A més, ha agraït el treball dels bombers, dels serveis municipals i de l’hospital de campanya instal·lat al bloc 2, on els van atendre «molt bé». «L’única cosa que podem lamentar és la defunció dels nostres veïns. La veritat que estem consternats», ha manifestat.
