Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La Tira de Comptar, la mil·lenària institució foral que permet als agricultors valencians vendre directament els seus productes frescos de l’horta a la ciutat, està «ferida de mort per la falta de rendibilitat» i per evitar-ho s’ha d’acostar al consumidor i situar-la en un lloc cèntric o emblemàtic en compte de l’actual emplaçament a Mercavalència
Així ho han defensat en la presentació del llibre de fotografia La Tira de Comptar, els actors de l’agricultura de proximitat l’autor, el fotògraf José Luis Iniesta i el xef Ricard Camarena, que han estat acompanyats per l’agricultor Salvador Meseguer i la coordinadora de la Càtedra Terra Ciutadana de la UPV, Gloria Bigné.
El volum mostra el reportatge que Iniesta va fer l’estiu del 2017 visitant agricultors d’Albuixec, Massalfassar, Meliana, Alboraia, Torís, la Font d’en Corts, Castellar, Silla, Sueca i Alginet que pertanyen a La Tira de Comptar, una institució que es remunta a l’època musulmana i va ser oficialitzada en 1238 pe Jaume I als Furs de la ciutat i Regne de València. La Tira de Comptar era el privilegi que s’atorgava als agricultors de l’horta de València, perquè pogueren vendre els seus productes als mercats de l’urbs sense necessitat d’intermediaris.
Aquest fur, que s’ha mantingut inalterable fins a hui, és el que ha fet que els agricultors valencians siguen els propietaris dels fruits del seu treball. Una petjada històrica des del segle XIII, que continua existint actualment a Mercavalència, convertida en un sistema de comerç «únic al món» que garanteix la venda diària del producte fresc de temporada procedent de l’agricultura de proximitat i un «punt de connexió vital» entre l’horta i València.
«Ferida de mort»
No obstant això, l’agricultor i venedor de la Tira de Comptar Salvador Meseguer adverteix que aquesta està «ferida de mort» per l’abandó de la terra per falta de rendibilitat. «La Tira de Comptar ha sigut durant més de 40 anys el meu sistema de vida i de la meua família», ha assenyalat. Tanmateix, cal tindre en compte que «és una forma diferent de vida perquè després de treballar la terra cal anar a vendre els productes a les tres de la matinada».
Per la seua banda, Camarena ha lamentat que La Tira de Comptar «no estiga escenificada a la ciutat de la forma que correspondria», ja que «està als afores, al costat d’una depuradora». En aquest sentit, ha indicat que si l’agricultor ha de defensar el seu producte, «hauria de tindre un lloc més accessible, i potser uns horaris més raonables perquè les coses que no es veuen deixen d’existir». A més, ha reconegut que és «complicat trobar un lloc on hi haja dos mercats, un per a majoristes i un altre per al consumidor final».
També Bigné ha explicat que una línia de treball a tindre en compte per solucionar aquests problemes seria la de «sensibilitzar per acostar la Tira al consumidor final o als mercats i botigues de barri». Una proposta seria «crear un segell de qualitat dels productes de la Tira» que servira «per reconéixer l’esforç dels agricultors».
