L’activitat cultural i l’oci turístic es van donar la mà aquesta setmana a Xàbia (Marina Alta), però no precisament des d’una perspectiva democràtica. El local costaner Montgo di Bongo va acollir la presentació de la segona edició de Jávea en la época de Franco (1936-1975). Una historia xabiera del siglo XX, un llibre de José Font Caballero. Lluny de ser una iniciativa acadèmica, l’acte va congregar figures vinculades a l’extrema dreta i familiars directes de personatges destacats del franquisme. L’acte es va publicar a portals locals i a xarxes el 19 d’agost.
L’acte va ser presentat pel politòleg i advocat valencià Joseca Arnau, habitual en fòrums i plataformes mediàtiques afins a discursos ultraconservadors, on combina la seua faceta de tertulià amb col·laboracions que sovint blanquegen postures d’extrema dreta. La seua participació va donar un vernís d’academicisme a un esdeveniment que, en realitat, funcionava com a espai de reivindicació nostàlgica.
Entre el públic, a més de veïns i turistes, es trobaven descendents de ministres del règim i el net del general Moscardó, el militar convertit en símbol propagandístic del franquisme arran de la defensa de l’Alcàsser de Toledo. La seua presència no va passar desapercebuda i va atorgar a la vetllada un aire de continuïtat ideològica que reforça la transmissió generacional de la memòria franquista.
Segons va publicar el portal local Xàbiaaldia.com, la trobada es va desenvolupar en un ambient distés, amb converses i brindis que mesclaven anècdotes amb discursos de memòria selectiva. Una posada en escena que buscava presentar la dictadura com una etapa històrica pintoresca en la trajectòria de la vila, amb el perill evident de banalitzar la repressió i la manca de llibertats. L’escenografia era evident. Una bandera espanyola al costat dret en la presentació. Un element simbòlic clarificador.
L’autor, José Font Caballero, ha dedicat els darrers anys a recopilar testimonis i fotografies sobre la vida quotidiana a Xàbia durant el franquisme. Malgrat l’etiqueta d’“investigador local”, no es tracta d’un historiador acadèmic, sinó d’un divulgador amb una obra que diversos crítics consideren edulcorada i mancada de rigor. La segona edició del llibre arriba ara envoltada d’una escenografia que associa memòria històrica amb espectacle estiuenc i nostàlgia autoritària.
L’autor ha atorgat una entrevista a Valencia Plaza en la qual ha subratllat: “No és qüestió de defensar el franquisme, cal assumir la història i després estudiar-la amb profunditat, i si cal elogiar unes certes etapes o unes persones —com les que se citen en el llibre— que es van dedicar a gestionar i fer el millor per poble, doncs les elogiem”.
La utilització de la cultura com a pretext per blanquejar el franquisme s’ha convertit en una estratègia recurrent en cercles ultradretans: convertir la memòria en anècdota, la repressió en folklore i la dictadura en una curiositat turística. A Xàbia, en plena temporada vacacional, l’extrema dreta ha demostrat que també sap utilitzar les vacances per continuar activa.
