El jutge José Luis Calama ha proposat jutjar a l’excap de la Unitat de Drogues de la Policia Nacional a Alacant Francisco Javier Méndez Oliva i a altres 35 persones acusades de blanquejar diners procedents del narcotràfic.
En una interlocutòria, el titular del Jutjat Central d’Instrucció Número 4 de l’Audiència Nacional explica que es tracta d’una peça separada de la denominada «Operació Beatiful», per la qual ja van ser processades 79 persones el novembre passat per presumptes delictes de tràfic de drogues i organització criminal.
Ara, en aquesta peça, el magistrat proposa jutjar, entre altres, els presumptes responsables de l’organització: els acusats Juan Ramón García Crespo i Juan Andrés Cabeza Pedrada; l’excap de la Unitat de Droga i Crim Organitzat (UDYCO) a Alacant Francisco Javier Méndez Oliva, el seu germà i la seua esposa, així com els membres de les mercantils utilitzades per a donar curs legal als diners de procedència il·lícita.
En relació amb l’inspector en cap Francisco Méndez Oliva, qui durant una dècada va ostentar un lloc de comandament en l’àmbit de la investigació contra el tràfic de drogues a les comarques del sud del País Valencià, el jutge relata que els seus contactes amb Juan Andrés Cabeza Pedrada haurien sigut permanents des del 2012 i que l’organització s’aprofitava d’aquest agent de policia per a recaptar informació i cobertura.
La investigació ha acreditat el blanqueig de capitals desenvolupat per Méndez Oliva i Cabeza Pedrada en l’operativa i adquisició i venda de vehicles Land Rover en operacions gestionades per l’inspector en les quals la seua esposa figurava com a titular dels vehicles comercialitzats. La interlocutòria es basa en les intervencions telefòniques registrades per a concloure que aquesta investigada era plena coneixedora dels negocis formalitzats en el seu nom.
En aquest sentit, el magistrat assenyala que Francisco Javier Méndez i la seua muller, «disposaven d’una massa patrimonial molt superior i totalment desvinculada de la seua renda global acreditada com a lícita, fet del qual s’infereix no sols la possible introducció en el circuit legal de diners de procedència desconeguda, sinó també l’adquisició de béns i serveis d’un cert valor a través de pagaments en metàl·lic».
