La Universitat Miguel Hernández mai no s’ha distingit per ser d’esquerres. I està en tot el seu dret de no ser-ho. Aquest centre va ser creat a finals dels anys noranta per decisió del president valencià Eduardo Zaplana, ara assetjat per una demanda de 18 anys de presó per part de Fiscalia, qui el relaciona amb diverses trames corruptes amb què s’hauria enriquit personalment. Zaplana volia mirar de contindre la gran influència que la Universitat d’Alacant exerceix –i continua exercint– al sud del país amb una nova facultat feta a la seua mida i a la del seu partit.
Fruit d’aquest origen i de la inèrcia que encara manté la UMH, una de les més reticents a la incorporació del valencià, ha sigut la investidura de Carlos Herrera per part de la universitat. Una investidura que s’ha fet al marge de l’àrea que hauria d’haver proposat el nomenament, la de Periodisme. La tria s’ha fet directament per part de l’equip doctoral i s’ha botat, de manera clara i maldestra, el consens acadèmic que requereix una decisió d’aquesta dimensió.
Els titulars del grau de Periodisme no han volgut assumir aquesta investidura. La pluralitat informativa és sagrada en democràcia, però no ho és tant l’agressivitat amb què Herrera presenta i condueix el seu matinal radiofònic. Una cosa és ser conservador i una altra de ben distinta és contribuir a la polarització, no des de l’anàlisi acurada i respectuosa, sinó des de la misogínia, el masclisme i l’insult contra els adversaris. No oblidem que Herrera va acusar de racistes els partits nacionalistes. Els partits nacionalistes no espanyols, clar.
A la UMH l’àrea de Periodisme està inserida dins la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques. Fins ara ha investit dos doctors honoris causa a proposta d’aquest departament: Rosa Maria Calaf i Ramón Lobo. Ara, qui ha hagut d’investir Herrera ha sigut Carmen Victoria Escolano, professora titular d’Economia Aplicada i degana de la Facultat esmentada, que va ser regidora del PP a Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí) i que va ser parella del conseller d’Educació, José Antonio Rovira. El procediment és perfectament legal, però al remat Herrera no és honoris causa de la UMH gràcies a la seua professionalitat periodística, sinó que ho deu tot a la seua ideologia política.
