Quan el PP va tornar al govern de la Generalitat va avançar que arrasaria amb l’educació pública. Una educació pública que en els darrers anys, ni que fora tímidament, s’havia reforçat amb més recursos, per desesperació de la patronal de l’escola privada, malgrat que els seues concerts havien quedat blindats pels jutges, sovint amb argumentacions surrealistes.
Des d’un primer moment s’han iniciat l’aprovació de mesures que, durant el llarg mandat del PP de Zaplana, Camps i Fabra van costar molt més de passar, com el districte únic, el tancament massiu d’aules a la pública o la paralització de la construcció de desenes de centres educatius previstos al Pla Edificant.
La coalició de PP i Vox tenien molts motius per privilegiar d’aquesta forma l’educació privada, un dels més importants és que aquesta ha estat una de les principals puntes de llança a l’hora de desgastar el Botànic i mobilitzar les seues famílies en favor de la dreta durant els darrers huit anys.
Ara, si des de PP i Vox pensaven que l’ensenyament públic es deixaria trepitjar tranquil·lament, pareix que han tocat os. I així s’ha pogut veure en la jornada de vaga que ha paralitzat el gruix de les escoles de primària i secundària de sud a nord del País Valencià.
Una enorme manifestació ha omplert el centre de València la vesprada del 23 de maig, evidenciant que més enllà de l’estricte conflicte laboral amb els docents, ací hi ha una comunitat educativa que inclou alumnat i famílies disposades a defensar el seu model educatiu amb ungles i dents.
Una manifestació com de les que no es veien a València des de l’època del 15-M i de la lluita contra les retallades –de fet, molta gent ha recuperat les samarretes de llavors, que portaven almenys deu anys al fons de l’armari. Famílies amb xiquets, grups de docents agrupats cadascú amb la pancarta del centre corresponent, grups d’adolescents que feien la seua primera manifestació en banda, sindicats, entitats cíviques i culturals… La demostració de múscul de la comunitat de l’escola pública ha estat notable. Des de la capçalera fins a la cua, la marxa ha tardat més d’una hora en passar el carrer Periodista Azzati. [Veure galeria fotogràfica.]
«Mira Rovira, vaga educativa»
Les xifres de seguiment de la vaga han seguit el ball habitual d’aquestes convocatòries. Un 68% segons els sindicats, un 18% segons conselleria. Però només calia parlar amb els docents que aquesta vesprada es manifestaven pel centre de València per adonar-se de l’èxit de la mobilització. «Al meu centre, de més d’un centenar de professors, menys de vint han anat a treballar», explicava un docent de l’IES Camp del Morvedre. «A Massamagrell més de la meitat hem seguit la vaga», comptava una professora. Cap dels testimonis reconeixia menys d’un 30% de seguiment.
«Conselleria fa trampes amb les xifres –explicava un professor de matemàtiques-, no soles compta els serveis mínims com a esquirols, sinó que fa la mitjana amb l’ensenyament privat», on la vaga, en açò sí que hi ha consens, la incidència ha estat mínima.
Cap menció, per cert, a les eleccions europees, la gran preocupació de Rovira en relació a la vaga. Ni tan sols quan la marxa ha passat a escassos metres de l’escenari i les taules que el PP estava preparant per a l’acte de l’enganxada del primer cartell, hui a les 12h, i que tothom ignorava alegrement. Un primer cartell, per cert, que els militants populars enganxaran molt ben menjats i beguts, tenint en compte la parada que hi havia.
Mentre, la manifestació arriba a la plaça de la Mare de Déu, que a poc a poc va omplint-se de gent. Molta crida eufòrica «Mira Rovira, vaga educativa» i «conseller dimissió». La sensació de força és molt gran i a mesura que els diferents blocs van entrant, des de megafonia es va llegint la seua procedència: «IES les Alfàbregues! Conservatori professional de Dansa! Plataforma per l’ensenyament públic d’Alboraia!»… i aplaudiments a cada una de les pancartes, amb especial menció a les Escoles Oficials d’Idiomes, un dels grups més nombrosos i colorits, amb banderes dels diferents països.
Ara, en l’ànim de tothom quedava clar que la d’avui era soles la primera d’una llarga sèrie de mobilitzacions en defensa de l’ensenyament públic. «La lluita serà llarga iens tornarem a trobar al setembre». Sí PP i Vox pensaven passar el buldòzer per sobre les escoles públiques, hui s’ha vist que trobaran moltes barricades davant.
