Dilluns es va fer públic que el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ordenava a una escola del Puig (Horta Nord), el CEIP Guillem d’Entença, a impartir el 25% de les classes en castellà. Aquesta mesura, ordenada de manera cautelar, s’ordena després que el pare d’una alumna del centre ho haja sol·licitat. En canvi, i curiosament, des del col·legi afectat no tenen cap constància oficial d’aquesta sentència, i asseguren no haver-ne rebut cap notificació. S’han assabentat, indiquen, a través dels mitjans de comunicació.
El Puig és una localitat de 9.000 habitants ubicada a l’Horta Nord i que, per tant, és de predomini lingüístic valencià. Des de la comunitat educativa s’han mostrat «sorpresos» d’aquesta decisió judicial que diuen no conèixer oficialment. La sorpresa procedeix del fet que el projecte lingüístic de centre que va ser aprovat a inici de curs a través del Consell Escolar ja aplicava el 25% del temps lectiu en castellà, fet que va fer que la Conselleria d’Educació en donara el vistiplau. Concretament, els percentatges lingüístics establerts van ser del 65% en valencià, del 25% en castellà i del 10% en anglès en infantil; i del 59% en valencià, del 25% en castellà i del 17% en anglès en primària.
Les persones consultades expliquen que no saben quina és la família que ha fet la denúncia, tot i que admeten que en algunes ocasions han rebut reclamacions personals de pares i mares exigint menys valencià i més castellà a les classes. Asseguren que aquesta demanda és exclusivament ideològica i apunten que, per fer valdre tècnicament aquesta petició, les famílies que volen anul·lar el valencià a l’escola demanen que les assignatures impartides en castellà siguen les considerades per ells com a troncals. Les «considerades per ells» perquè, segons expliquen des de la comunitat educativa, aquesta distinció no existeix en primària.
«Nosaltres vam cobrir el 25% en castellà i el denunciant proposa que s’impartisquen en aquesta llengua les assignatures que ell considera més importants, que són les que impartim en valencià i el denunciant no hi està d’acord». Aquesta demanda, relaten, s’ha fet en més escoles basant-se, per part dels denunciants, en la convicció que el valencià i el castellà no són llengües equiparables.
Altre argument de conflicte per part dels denunciants acostuma a ser la queixa per rebre les comunicacions escolars en valencià. «Tenim un front obert de gent que ho vol tot en castellà», indiquen des de la comunitat educativa, i al seu torn assenyalen que aquest fenomen s’ha fet visible els últims anys, coincidint amb la polarització política. «Això abans no passava», lamenten. I puntualitzen, a més, que les queixes no procedeixen de pares estrangers, sinó espanyols, en bona part procedents de províncies castellanes i que han arrelat a la localitat del Puig per qüestions laborals o familiars.
La imminent llei Rovira
Des de la comunitat educativa tenen clar que «no hem fet res malament, i és per això que tenim el vistiplau de Conselleria». Però són conscients que aquesta ofensiva no s’atura i que pròximament, amb l’aplicació de la llei de «llibertat educativa», anirà a més. Asseguren que aquesta normativa s’ha fet «sense tindre en compte la realitat», ja que la llengua hegemònica entre els xiquets en aquest col·legi és el castellà. «Sabem que estan arraconant el valencià i que el volen fer desaparèixer», alerten, i pronostiquen que «venen temps molt difícils per al valencià i per a l’escola pública».
Preguntats per si calculen que en un futur la major part de les famílies podrien triar el castellà com a «llengua base» amb la nova llei, responen que potser la majoria no, però «un percentatge important sí, i això pot fer que els que vulguen que els seus fills estudien en valencià no compten amb aquesta opció», critiquen recordant que la nova llei «no té cap base pedagògica».
