El Fòrum Cristianisme ha organitzat la conferència «Visions migratòries. El debat cultural», a càrrec del sociòleg i teòleg Ximo Garcia Roca, al Centre Arrupe de València aquest dimecres, 15 de novembre, a les 19 h. L’acte es podrà seguir en línia des de la web de l’entitat.
Garcia Roca assenyala que a hores d’ara, «coexisteixen tres marcs cognitius i afectius per a comprendre les migracions». Així, continua, «una perspectiva està preocupada per la funció social de les migracions i es pregunta per a què serveixen; una segona perspectiva està preocupada per la situació d’empobrits i vulnerables, i es pregunta què podem fer per ells, i una tercera visió, oberta a la mobilitat social que porta un món únic i interconnectat, proposa trobar-se, escoltar-se i cooperar».
El marc funcional
Quant al marc funcional, hi ha diverses respostes, apunta: «Per a uns serveixen per a enfortir l’estat de benestar, per a cobrir els llocs de treball que no volen els nacionals, per a salvar la bretxa demogràfica per la falta de naixements, per a sostindre les pensions», i «per a uns altres, per contra, les migracions fan insostenible l’estat de benestar perquè són els majors beneficiaris dels serveis públics, lleven treball als nacionals que queden sense ocupació, i en són massa als jardins, a les escoles, als hospitals».
Segons els Informes FOESSA, afegeix, «que anualment publiquen institucions molt acreditades, entre altres Caritas, les dades indiquen que ni són massa, ni lleven el treball, ni acaparen les ajudes socials, ni col·lapsen la sanitat o les escoles, ni venen a delinquir, ni augmenten els crims masclistes».
«L’anàlisi funcional tendeix a convertir a les persones immigrants en recursos, productes i instruments per a mantindre els béns socials aconseguits als països d’acolliment , i per a aconseguir el desenvolupament econòmic dels seus països mitjançant les remeses i alleujament de la conflictivitat», remarca.
El marc assistencial
El segon marc, explica Garcia Roca, «identifica les migracions amb la pobresa i vulnerabilitat i proposa aplicar les mesures, recursos i comportaments acreditats en la lluita contra la pobresa». D’aquesta manera, «s’obrin departaments d’ajuda especial als desplaçats, organitzacions de suport als desposseïts, i institucions de primers auxilis i mesures d’emergència».
Però subratlla que «el fet d’identificar les persones immigrants amb les seues mancances ignora, amb freqüència, que són portadores de capacitats: pensen, parlen, estimen, treballen, imaginen, esperen, somien, i que porten cultures, estils de vida, creences i il·lusions que necessitem tots per a viure humanament».
Garcia Roca ressalta que el marc assistencial «pot ser vàlid en l’1% de les situacions migratòries, però perverteix la perspectiva general». «És prou acostar-se a les persones immigrants i descobrir que no busquen ajuda sinó treball, que no necessiten auxili sinó ser reconeguts com a ciutadans actius i iguals», assevera.
El marc cooperatiu
Una tercera visió, afirma Garcia Roca, «sosté que les migracions són processos estructurals que des de l’origen de la humanitat ha sigut el creador dels pobles». «Tots vam nàixer de moviments migratoris, d’encreuaments de sangs i de cultures, tots som mestissos», destaca. «Les guerres, la fam, el canvi climàtic i el capitalisme potencien actualment el desplaçament d’uns 240 milions de migrants al món», afirma.
En el marc cooperatiu «no importen si serveixen o no serveixen, ni es tenen capacitats o no, és prou cooperar entre persones i reconéixer-se la mútua dignitat, que ningú pot concedir sinó només reconéixer». «De manera que no arriben 400 subsaharians sinó persones amb nom, dignitat, biografies i existències concretes disposades a col·laborar», assenyala.
Garcia Roca explica que «si el marc funcional necessita Informes seriosos que desmentisquen les dades falses, si el marc assistencial requereix institucions i associacions d’ajuda, el marc cooperatiu necessita trobar-se, escoltar-se, abraçar-se com a camí per al reconeixement polític dels drets de ciutadania». «És l’objectiu del Fòrum Cristianisme 2023-2024», conclou.
