L’associació de víctimes de l’accident de metro del 3 de juliol del 2006 (AVM3J) critica el desinterès i el silenci que al seu judici va propiciar el Consell entorn d’aquest sinistre, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides.
En un comunicat, aquesta associació denuncia que Metrovalencia disposava de mesures de seguretat per a evitar un descarrilament, però no van ser instal·lades en la Línia 1.
Com és habitual cada dia 3 des de fa 6 anys i 9 mesos, els integrants d’aquesta associació es concentraran a la plaça de la Verge a les 19 hores per a denunciar “que ningú ha assumit la seua responsabilitat pel que va passar”.
En aquesta ocasió es llegirà un manifest en el qual es denuncia el ‘silenci’ mediàtic que en opinió d’aquesta associació de víctimes ha imposat el Govern Valencià en els mitjans públics per a “ignorar qualsevol notícia relacionada amb l’accident”.
Així mateix, també es critica l’Ajuntament de València per haver denegat el permís a l’associació per a commemorar l’aniversari de l’accident a la plaça de la Verge.
“Una vegada i una altra, intentant esborrar el record de l’accident. Com si no haguera passat, sense que Francisco Camps rebera les famílies dels 43 morts i 47 ferits”, afig el citat manifest.
“Va ser suficient amb la visita que va fer el 2006, als pocs dies de l’accident, el llavors conseller d’Agricultura, Juan Cotino, i altres càrrecs i assessors de la Generalitat a algunes d’aquestes famílies per a oferir-los treball a canvi de no personar-se en la causa judicial. I també en els anys posteriors, a canvi de no formar part de l’AVM3J. Açò és tot el que el Govern Valencià ofereix. Però a nosaltres no ens val”, conclou el citat text.
Aquesta associació de víctimes insisteix a reclamar que s’investiguen “les vertaderes causes de l’accident i que els responsables assumisquen la seua responsabilitat i eviten que torne a ocórrer”.
MANIFEST DE L’AMV3J
El 3 de Juliol del 2006, la línia 1 de Metrovalencia va patir el major accident de metro ocorregut a l’estat espanyol, i va deixar un balanç de 43 morts i 47 ferits.
Mentre totes les televisions feien un seguiment de la notícia, Canal 9 seguia amb la seua programació habitual i emetia una telenovel·la.
Era la línia marcada per presidència i el portaveu del govern.
La gran notícia havia de ser la visita del papa i RES podia desbaratar aquest esdeveniment.
Així que la televisió valenciana va minimitzar l’accident tant com va poder, tractant l’accident com una informació de perfil baix que no s’havia de cobrir.
I així ha seguit durant aquests quasi 7 anys, ignorant qualsevol notícia relacionada amb l’accident i seguint amb les directrius dels responsables de RTVV, segons el testimoniatge de Frederic Ferri, editor d’informatius el 2006.
7 anys en els quals hem hagut de lluitar contra les traves de l’Administració, que ens va obligar a llevar-nos les samarretes negres que ens representen, per poder assistir a un Ple de l’Ajuntament. Administració que ens ha negat el permís per a la utilització de la plaça, per a poder commemorar l’aniversari de l’accident, al·legant ser zona de pas de turistes i que impedim el correcte desenvolupament dels actes litúrgics, quan dues setmanes abans, havia tingut lloc una representació de balls regionals.
Ells no molesten. NOSALTRES SÍ.
Més tard, es va canviar el nom a l’estació on va ocórrer l’accident, amb l’excusa d’unificar el nom amb l’estació de l’AVE. Però l’únic nom que es canvia és el de l’Estació de Jesús. Mentre Xàtiva i Bailén, properes a l’Estació del Nord, mantenen el seu nom com a senyal d’identitat, a l’Estació de Jesús li lleven el nom que l’associa amb la major tragèdia ocorreguda a València des de la pantanada de Tous.
Una vegada i una altra, intentant esborrar el record de l’accident. Com si no haguera passat, sense que Francisco Camps rebera les famílies dels 43 morts i 47 ferits.
Va ser suficient amb la visita que va fer el 2006, als pocs dies de l’accident, el llavors Conseller d’Agricultura, Juan Cotino i altres càrrecs i assessors de la Generalitat, a algunes d’aquestes famílies per a oferir-los treball a canvi de no personar-se en la causa judicial, segons testimonis de les pròpies famílies. I també en els anys posteriors, a canvi de no formar part de l’AVM3J.
Açò és tot el que el Govern Valencià ofereix. Però a nosaltres no ens val.
Nosaltres volem saber les vertaderes causes de l’accident, i que els responsables assumisquen la seua responsabilitat, i eviten que torne a ocórrer.
>
