Les associacions de víctimes de la dana compareixeran els pròxims dies 23 i 24 de febrer en la comissió d’investigació sobre la riuada de Les Corts, una vegada ja iniciat el nou període de sessions.
Així ho ha acordat aquest dilluns la taula de la comissió, presidida per Miriam Turiel (Vox) i amb majoria conservadora. Les víctimes acudiran així a la cinquena sessió de compareixences d’aquest fòrum, que fins a la data només ha rebut els testimoniatges d’experts i tècnics, així com de l’expresident Carlos Mazón.
En total, seran 10 compareixences (nou associacions i un particular), cinc cada dia, en torns de matí i de vesprada, que s’organitzaran per ordre de registre d’entrada de les seues sol·licituds. Les associacions disposaran d’una primera intervenció de 22 minuts (els 15 habituals i els set addicionals), i el particular únicament els 15 fixats en el pla de treball, més la rèplica.
El PP ja va confirmar fa unes setmanes que les associacions de víctimes serien les següents a acudir a la comissió d’investigació, després de les nombroses protestes per la relegació de les víctimes a un segon pla; encara que, sobre la data de la compareixença, van esgrimir que és una qüestió que li corresponia a la taula de la citada comissió.
El vicepresident de la mesa de la comissió, Vicente Betoret (PP), ha explicat que les compareixences s’ordenaran per ordre de registre d’entrada de les sol·licituds, “per a no haver d’ordenar-ho de cap altra manera”, i ha confirmat que entre les 10 associacions estan les dues majoritàries (Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre de 2024 i Associació de Víctimes Mortals de la Dana 29O), però també unes altres que malgrat ser molt poc representatives -o en algun cas ni tan sols representen víctimes-, defensen postulats més pròxims al relat comú de PP i Vox sobre la gestió de la tragèdia. Entre aquestes destaquen “Només el poble salva el poble” -que assegura que la barrancada va ser “provocada” mitjançant un “ritual satànic” i “geoenginyeria marroquina” i que les víctimes mortals són més de 2.000-, SOS Desapareguts -presidida per un excàrrec del PP i que va ser la primera en deixar de demanar la dimissió de Mazón, motiu pel qual pràcticament totes les víctimes que representava la van abandonar- o Liberum. que va ser expulsada de la causa per “frau processal”, ja que malgrat presentar-se com a acusació particular, a la pràctica actuava com a defensa de l’exresponsable d’Emergència, Emilio Argüeso.
El PP tira pilotes fora
Preguntat sobre el fet que les associacions de víctimes acudisquen a comparéixer 15 mesos després de la tragèdia, el representant popular ha tirat pilotes fora i ha assegurat que això és “una opinió”. Després ha insistit que des del PP sempre han apostat per primer “contextualitzar” la catàstrofe, per al que es feia necessari comptar amb “l’opinió dels experts”.
“Jo crec que tothom tenia clar que les víctimes compareixerien ara i compareixerien totes, totes les que ho han sol·licitat, evidentment. I ja està”, ha agregat. Sobre si aquestes compareixences obeeixen a l’interés del president Juanfran Pérez Llorca a agilitzar la presència de les víctimes en Les Corts, Betoret ha subratllat que, “evidentment”, el cap del Consell “ho va manifestar, i així ho hem fet”.
D’altra banda, ha informat que la taula de la comissió ha acordat també sol·licitar l’empara de la Mesa de Les Corts després que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) haja “reiterat la negativa a entregar una sèrie de documentació” sol·licitada, per a poder tornar a reclamar-la perquè creuen que és “necessària”.
PSPV i Compromís creuen que arriba molt tard
Des de l’oposició, José Muñoz (PSPV) ha incidit en el fet que les associacions de víctimes de la dana acudiran a la comissió de Les Corts quasi 16 mesos després de la tragèdia, encara que s’ha congratulat “que això ocórrega” i ha tret pit que els socialistes portaven en el seu pla de treball els testimonis d’aquests col·lectius “des del dia u” i que en van exigir les compareixences “per a explicar la situació”.
Tanmateix, ha denunciat que això mateix “des del primer moment va ser negat pel PP i també per l’extrema dreta” que “van tombar el pla de treball del PSPV i van fer el seu propi pla de treball en el qual no apareixien les víctimes”. Dit això, ha valorat que va ser arran del treball de les pròpies víctimes i de l’oposició com s’ha aconseguit gràcies a “la pressió social” que al PP i Vox “no els quedara més remei, per vergonya, que hi comparegueren les víctimes”.
“Ha passat ja quasi any i mig -de la tragèdia- i, sincerament, era una vergonya i un clam que hagueren anat al Parlament espanyol, al Congrés dels Diputats i que no hagueren vingut al Parlament valencià”, ha exposat el síndic socialista, que en tot cas s’ha mostrat “satisfet” per “la pressió” que ha “obligat” el PP i Vox a “autoritzar la compareixença de les víctimes”, però ha lamentat que “haja passat tant de temps”.
Mentrestant, Joan Baldoví (Compromís) ha ironitzat sobre el fet que “per fi” les víctimes puguen comparéixer en Les Corts: “Crec que les campanes del Micalet haurien d’estar tot el dia repicant sense parar”. No obstant això, ha qüestionat que ho facen “500 dies després que passara aquella desgràcia” i ha considerat que aquesta situació és “una vergonya per a aquest parlament”, però també per al PP i Vox per “no donar permís perquè les víctimes comparegueren a sa casa”.
Així, ha posat l’accent que aquests col·lectius hagen comparegut ja a Europa, s’hagen reunit amb la presidenta de la Comissió Europea, i també hagen acudit a la comissió sobre la dana del Congrés, i mentrestant en Les Corts compareixen “500 dies després”: “Això dona idea de quins eren els interessos i la finalitat del PP i de Vox, no de saber la veritat, no d’escoltar les víctimes i sí d’intentar buscar altres coses absolutament diferents a la veritat”.
Vox nega cap veto
Finalment, Joaquín Alés (Vox) ha argumentat que no ha existit “veto en cap moment” cap a les associacions de víctimes, sinó “tot el contrari”, ja que ha apuntat que el seu grup precisament ha sol·licitat ampliar en actitud de treball “a totes les associacions i víctimes que volgueren vindre a comparéixer”. “Per tant, la paraula veto en una comissió d’investigació, almenys per part de Vox, no existeix”, ha garantit. Aquestes afirmacions contrasten amb el primer pla de treball de la comissió, aprovat per PP i Vox, on es vetava la declaració de les associacions de víctimes. També en aquell moment, el síndic ultra, José María Llanos, va acusar aquestes associacions “no solen ser de veritables afectats, sinó de veritables interessats”.
