Alessandro Ottolini, representant de Salvem La Vall, parla sobre les conseqüències de la manifestació que el diumenge 18 de febrer va concentrar un miler de persones a la petita localitat de Llíber, a la Marina Alta, per a protestar contra el PAI (Pla d’Actuació Integral) que pretenen culminar en aquesta zona malgrat la pressió dels col·lectius ecologistes.
-En primer lloc, què pensen que van aconseguir en la manifestació del 18 de febrer?
-Pense que moltes coses. En primer lloc, vam poder demostrar la voluntat de la ciutadania de la zona, que no som una colla de gent aleatòria que protestem per protestar, sinó que hi ha tot un sector de la Vall de Pop i de la comarca que volem defensar les nostres muntanyes, el nostre paisatge i els nostres recursos. En definitiva, volem un futur més sostenible per al lloc on vivim. També hem aconseguit que la mobilització en defensa del territori estiguen molt arrelades en l’àmbit local, tot i que van molt més enllà. Moltes d’aquestes iniciatives sorgeixen en un lloc molt concret, en aquest cas a Llíber i a la Vall de Pop. Després d’haver recollit milers de signatures a la comarca i arreu del País Valencià, i amb tota la implicació i tot el suport que això genera, veiem que moltíssima gent de més enllà de la Vall de Pop es mobilitza per tal de crear un moviment en defensa del territori. Per això, des de la plataforma tenim la sensació que açò és l’inici d’un moviment molt més gran que va més enllà de l’objectiu immediat que tenim.
-En quin moment s’ha recuperat la idea –plantejada fa vint-i-cinc anys– de desenvolupar el PAI i per què?
-Aquest PAI és antic. Es va posar en marxa als anys noranta i en aquell moment no es va aprovar perquè presentava una sèrie de mancances. L’any 2001 es va fer un estudi d’impacte ambiental en el qual s’indicava que calien unes quantes pautes per aprovar el projecte, com ara un estudi d’evacuació davant el perill d’incendis forestals o un altre relacionat amb el risc d’inundacions, entre molts altres. Es tracta d’una sèrie de pautes que no es van acabar incloent. Però, tanmateix, quan el projecte va arribar a Conselleria el conseller, en aquell moment [José Ramón García Antón, del PP], hi va donar el vistiplau. Va ser un acord entre l’Ajuntament de Llíber i el conseller en aquell moment. Eixa declaració d’impacte ambiental en aquell moment, l’any 2001, ja es va concedir il·legalment sense que el projecte complira la normativa. Si això no és prou greu resulta que actualment, un quart de segle més tard, han emprat la mateixa via que al 2011. Tenint en compte com ha evolucionat urbanísticament i ambientalment, gastar una declaració d’impacte ambiental de fa més de vint anys no té cap sentit. En aquell moment el projecte es va posar en marxa i es van fer excavacions, però no es va arribar a dur a terme. La constructora va fer fallida durant la crisi del 2008 i el projecte, en la seua totalitat, va ser adquirit per la constructora de Benissa (Marina Alta) VAPF, que ha construït pràcticament tota la comarca i té tota una història de col·laboració amb la política i de presumptes irregularitats per tal de tirar endavant els seus projectes. L’any 2021, en plena pandèmia, quan estàvem tancats a casa, en un ple de l’Ajuntament de Llíber es va tornar a aprovar el projecte pràcticament d’amagades. En aquell moment no hi havia una oposició efectiva i es va aprovar el projecte. Al juliol de l’any passat es van iniciar les obres i és llavors quan comença tota la mobilització popular. Al mateix temps, des dels ajuntaments de Xaló i d’Alcalalí (Marina Alta) i també des de l’oposició a Llíber, ja s’havia demanat la suspensió cautelar de les obres per raó del clavegueram. Cal pensar que en un poble de menys de mil habitants, si es fan quasi 500 cases, és difícil pensar que la depuradora i el sistema de gestió d’aigües residuals puguen gestionar tota eixa quantitat d’aigua. Per tant, eixa suspensió es va aprovar: des del jutjat contenciós administratiu d’Alacant es va dictar així a finals de l’estiu passat. I què van fer com a resposta? Dividir el clavegueram de l’obra de la urbanització. Considerem que això és totalment irregular. Perquè justament el que caracteritza un PAI és que inclou totes les obres que constitueixen el projecte: clavegueram, camins, voreres, enllumenat… tot això entra dins d’un PAI. I tanmateix van fer la divisió, el clavegueram ha quedat suspès i han seguit amb la resta de l’obra.
-I atesa la situació, com es pretén resoldre el problema de l’aigua?
-Aquest és un altre argument que pensem que juga a favor de la plataforma. És una greu amenaça per a tota la població de la Vall. Els aqüífers de la zona estan entre el 10% i el 30% de la seua capacitat, i ara volen fer 480 xalets i un hotel en plena muntanya. Damunt, el projecte no contempla un estudi a fons sobre el consum d’aigua, i segons sabem, per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tampoc no s’ha fet una concessió per a l’aigua que es gastaria en eixa urbanització, que implicaria més que doblar el consum actual del poble de Llíber. El que sí que sabem és que, recentment, a l’Ajuntament han aprovat a través d’un expedient exprés la prospecció d’un pou al mateix terreny que el PAI. Sí que és cert que en aquesta zona, la de la Muntanya Llarga, hi ha pous i tots beuen del mateix aqüífer, però aquests pous se salinitzen després de dos o tres anys, i com que tots beuen del mateix aqüífer ens podem quedar sense aigua si se’n consumeix tal quantitat.
-Què els han dit des de l’Ajuntament quan els han demanat explicacions?
-L’actitud de l’Ajuntament de Llíber sempre ha sigut de col·laboració i facilitació màxima de les dades del projecte. Sí que és cert que l’Ajuntament té un risc: si es posen en contra del projecte i aquest al final se suspèn indefinidament, la constructora presentarà recurs i portarà l’Ajuntament a judici per cobrar una indemnització. L’Ajuntament tem aquest escenari. Passa, també, que a l’Ajuntament, pensem, li convé posar-se al nostre costat i intentar aturar el PAI. Per exemple, per raons financeres. L’alcalde, fa poc, va dir que una urbanització porta molts diners al poble, i és veritat, perquè el poble recapta tributs municipals com ara l’IBI, però una urbanització també comporta una despesa molt gran a un Ajuntament. L’exemple que més coneixem és el de Benissa, on hi ha moltes urbanitzacions que generen una despesa enorme de diners. Si un Ajuntament ja pateix problemes econòmics no n’ha d’assumir més. Alhora, si hi ha una declaració d’impacte ambiental irregular, si manca un estudi d’aigua… si tot això ix a la llum, depenent de l’actitud que tinga l’Ajuntament, aquest es pot perfilar bé com a víctima o bé com a còmplice. Per això pensem que li convé posar-se al costat de la defensa del territori.
-Ateses les circumstàncies, com pensa que es pot aturar el projecte?
-Estem iniciant un parell de vies. Tant el tema de l’aigua com el de la declaració d’impacte ambiental són arguments prou potents. D’altra banda també hi ha altres vies. Una seria la de la planta Linaria orbensis, un endemisme de la comarca que en tot el món només existeix a Orba, a Xaló i a Llíber, a la Muntanya Llarga, on es projecta la urbanització. Caldria veure on creix aquesta planta i si hi ha una població important dins del perímetre del terreny del PAI, caldria declarar-lo com a zona protegida i no s’hi podria construir.
