Les ruptures de parelles al País Valencià augmenten un 0,8% el 2023

Les demandes de dissolució matrimonial registrades als jutjats del País Valencià van ascendir durant l’any passat a 11.643, la qual cosa implica un lleu augment, del 0,8%, respecte a les de l’any anterior, 11.545, unes xifres que disten encara de les 12.079 que es van interposar el 2021. Aquestes són algunes de les principals conclusions que s’extrauen de les dades recollides en un informe pel Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) publicats aquest divendres.

Al País Valencià, pel que respecta al conjunt de demandes -que inclouen separacions, divorcis i nul·litats- s’aprecia un repunt de la litigiositat de les parelles a l’hora d’afrontar els procediments.

Així, mentre els divorcis amb consens entre cònjuges, 6.636, es van reduir un 2,4% respecte als 6.801 del 2022, els divorcis no consensuats, 4.494, van superar en un 6,5% els 4.420 que es van tramitar un any abans.

Aquesta tendència no va resultar compensada per les demandes de separació, que són sempre una xicoteta part del total de modalitats de dissolució matrimonial, i que mostren en l’anualitat analitzada una tònica diferent: un increment dels acords entre les parts.

En concret, les demandes de separació amb consens van pujar un 6,5%, de 341 el 2022 a 363 el 2023, mentre que les litigioses van caure un 19,5%, de 174 a 140, respectivament. Quant a les demandes de nul·litat del matrimoni, va haver-hi una més, deu, i això implica un increment percentual de l’11,1.

Com va ocórrer el 2022, el País Valencià és la segona autonomia amb una taxa més alta de ruptures de parelles amb procediment judicial en curs durant l’any passat, 223,1 per cada 100.000 habitants, superada, novament, per Canàries, amb una taxa de 247,3.

El segueixen Balears, amb 213,9; Múrcia, amb 204,3; Andalusia, amb 198,9; Castella-la Manxa, amb 195,7 i Catalunya, amb 194,9. Per contra, les taxes més baixes de demandes de dissolució matrimonial en funció de la població es van donar al País Basc, amb 157,3 demandes per cada 100.000 habitants; Castella i Lleó, amb 158,2; Madrid, amb 160,9; Extremadura, amb 179,4 i Cantàbria, amb 184,7.

Durant el 2023 també van augmentar les demandes de modificació de mesures matrimonials no consensuades, concretament un 4,5%, ja que es van assolir les 4.061, per les 3.886 del 2022. Alhora les consensuades van baixar un 3,6%, i es van situar en 1.398, enfront de les 1.450 de l’any anterior.

Per part seua, les mesures relatives a la guarda, custòdia i aliments de fills no matrimonials sense consens entre les parts van sumar l’any passat 3.195, quan el 2022 es van registrar 2.848, la qual cosa implica un increment interanual del 12,2%. En aquest cas, també van créixer les demandes amb acord, un 10,3%, en passar de 2.228 en 2022 a les 2.457 de l’any passat.