Els taüts amb les restes del jurista, escriptor, humanista i historiador Rafael Altamira (Alacant, 1856 – Mèxic DF, 1951) i la seua esposa, Pilar Redondo, ja han sigut embarcats en un avió a Ciutat de Mèxic amb destinació a l’aeroport de Madrid-Barajas, des d’on seran traslladats al Campello (l’Alacantí), on volien descansar per sempre.
Divendres passat es van exhumar les restes de Rafael Altamira i Pilar Redondo al cementeri de Mèxic DF. La funerària mexicana contractada per a gestionar l’operatiu va informar que els operaris van finalitzar els preparatius dels cossos, col·locant-los en taüts de fusta i zinc, segons les normes internacionals. Els taüts van ser precintats i introduïts en caixes de cartó per al transport.
Quan arriben a Barajas, després de completar els tràmits en Duanes, una funerària estatal es farà càrrec del trasllat dels taüts per carretera fins al Campello.
Rafael Altamira i Pilar Redondo tornen finalment al País Valencià després de dècades de la seua defunció a Mèxic: Rafael va morir el 1951 i Pilar el 1957. «Es compleix així el seu desig, expressat en una entrevista amb el diari El Dia el 2 de maig del 1935, en la qual va declarar que “quan se m’aparte de la vida oficial, em retiraré al racó dels meus amors més grats: al Campello”» ha indicat el consistori.
34 mesos d’«intens treball»
Després de 34 mesos d’«intens treball» per a resoldre la burocràcia, l’Ajuntament del Campello ha aconseguit l’exhumació i repatriació de les restes. «El matrimoni descansarà per sempre al nostre cementeri», ha assenyalat l’alcalde, Juanjo Berenguer (PP).
L’agost del 2022 l’exconsellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo (Unides Podem), es va reunir amb Juanjo Berenguer per a parlar sobre l’opció de repatriar les restes de Rafael Altamira i la seua dona.
A finals de febrer del 2023 l’expresident de la Generalitat, Ximo Puig, va mostrar el suport de la Generalitat a les gestions per a aconseguir la repatriació. Segons va assenyalar durant la clausura del ple del Consell Valencià de Cultura, celebrat amb caràcter extraordinari al Campello, la consecució d’aquest objectiu seria «un somni fet realitat» i, especialment, «un acte de justícia poètica». El Campello és, segons Puig, «la terra on Altamira mereix descansar».
Altamira i el Campello
La vinculació d’un dels juristes més rellevants de la història –va ser el primer de l’estat espanyol a formar part de l’anomenat actualment Tribunal Internacional de la Haia– és ben clara. La relació de la família Altamira amb el Campello està «més que documentada». Rafael va passar llargues temporades al municipi durant la seua joventut, a la casa familiar. Al Cementeri Municipal hi estan soterrats els seus pares, José Altamira i Rafaela Crevea, i avis, i tres dels seus besnets viuen actualment al municipi: Luz, Javier i Ignacio. A més, porten el seu nom un carrer, la biblioteca municipal i un col·legi públic. També porta el nom de la seua neta, la literata Pilar Altamira, una plaça.
Després d’esclatar la Guerra Civil el 1936, Rafael Altamira va ser detingut a Vitòria –ciutat ocupada pels franquistes des del primer moment– quan intentava fugir de l’Estat, malgrat posseir immunitat diplomàtica. El 29 d’agost se li va permetre abandonar el territori estatal i després va arribar a Holanda per a continuar amb el seu treball de jutge permanent de l’alt tribunal, però la invasió alemanya dels Països Baixos el 1940 el va obligar a refugiar-se a la ciutat francesa de Baiona.
Allí va restar fins al 1944, any en el qual va haver d’eixir de nou a causa de l’avanç de les tropes nazis. Després d’una breu estada a Portugal va ser convidat per Fundació Carnegie a impartir un curs a la Universitat de Colúmbia de Nova York. Un accident amb trencament de maluc durant el viatge el va forçar a canviar de destinació i a instal·lar-se definitivament a Mèxic, on estaven exiliades les seues dues filles, Pilar i Nela. Altamira va morir l’1 de juny del 1951 i va ser enterrat al cementeri central de Mèxic D.F.
Monument funerari
Segons el consistori, «prompte» es començarà la construcció d’un monument funerari, i «llavors estarem en disposició d’organitzar un acte solemne al qual, sens dubte, acudiran moltes persones, perquè el personatge s’ho mereix», ha afegit el batle.
Les restes de l’humanista, jurista i escriptor Rafael Altamira i Crevea, dues vegades proposat al Premi Nobel de la Pau, van ser exhumades a primera hora del matí del divendres, 73 anys després de la seva defunció de la fossa 371 del cementeri de la Ciutat de Mèxic, en un acte solemne al qual va assistir el canceller del Consolat d’Espanya a Mèxic, Juan García Roig, i el servei funerari responsable de l’exhumació.
