Les organitzacions LGTBI+ i Trans valencianes se sumaran a la convocatòria unitària estatal per a exigir «drets humans sense retallades» amb una concentració que tindrà lloc a la plaça de l’Ajuntament de València, aquest dissabte, 10 de desembre, a les 17 h, a la mateixa hora que començarà la manifestació a Madrid.
El coordinador de Lambda, Fran Fernández, ha exigit al partit socialista «que deixe de jugar amb les vides de les infàncies trans i d’utilitzar-les com a arma que es llancen en les seues batalles polítiques, i que respecten els drets que van reconéixer en el seu últim congrés federal».
Per part seua, la presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+), Uge Sangil, ha assenyalat que «aquesta és una llei administrativa, com la del matrimoni igualitari, perquè la nostra infància puga veure reflectit el seu gènere en el seu DNI. Inseguretat és la que viuen actualment en estar exposades a violències emparades per un estat que els nega i els invalida».
D’altra banda, la presidenta de Plataforma Trans, Mar Cambrollé, afirma que «els drets de les persones trans estan sent un camp de batalla ideològic on les posicions antidrets obriran la porta a la ultradreta, davant el perill que la Llei Trans finalment no isca o ho faça amb una retallada en drets».
En aquest sentit, la presidenta de Chrysallis, Associació de Famílies d’Infància i Joventut Trans, Ana Valenzuela, ha insistit que els vertaders riscos per a la infància trans s’originen quan la seua documentació no coincideix amb la seua identitat. «Els qui parlen de riscos i protecció per a les persones menors trans no viuen amb elles ni coneixen les seues realitats», assegura.
A més, el president de Fundación Triángulo, José María Núñez, ha assegurat que les persones LGTBI+ no entenen quin sentit té prohibir a una persona menor d’edat que puga fer un canvi administratiu en el Registre Civil. «Es tracta de menors que ja estan vivint amb la seua identitat de gènere en la seua família o en el col·legi i senten humiliació i la necessitat de donar explicacions cada vegada que han de mostrar el seu DNI», ha explicat.
«L’avantprojecte de llei aprovat elimina requisits obligatoris d’hormonació i no parla en absolut sobre tractaments mèdics que són competència autonòmica. Per què, per tant, es vol negar a les persones menors d’edat la possibilitat de realitzar aquesta anotació administrativa?», ha preguntat.
Un dret emparat pel Tribunal Constitucional i la Unió Europea
Les entitats han apuntat que ja existeix jurisprudència a l’estat espanyol que reconeix el dret de les infàncies trans a veure reflectida la seua identitat en el seu DNI. El 2019, el Tribunal Constitucional va determinar que l’article 1.1 de la Llei del 2007 per a la rectificació registral del sexe, vigent hui en dia, és inconstitucional en excloure les persones trans menors d’edat.
A més, el Consell General del Poder Judicial va assegurar en el seu informe que «podrà ser constitucionalment legítima (..) l’opció legislativa d’acord a la qual es dote el dret a la identitat sexual de la seua major virtualitat, estenent-se a un determinat tram de la minoria d’edat sense sotmetre-ho a cap condició, en el marc d’un procediment registral».
Les entitats insisteixen que aquest dret està emparat per Nacions Unides, la Unió Europea i la legislació de 15 països. En aquest sentit, l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Associació Transgènere i Intersexual (ILGA-Europa), que agrupa més de 700 organitzacions de 54 països, va enviar dimarts passat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a recordar que el Comité del Consell d’Europa sobre la Lluita contra la Discriminació, la Diversitat i la inclusió assenyala que «les restriccions d’edat explícites o implícites poden obstruir el principi de l’interés superior per a joves i com a persones majors trans».
