Les Perseides, popularment conegudes com a ‘Llàgrimes de Sant Llorenç’, podran veure’s amb major intensitat la nit del 12 al 13 d’agost.
Cada any per aquestes dates d’estiu, la Terra es troba amb les restes d’aquest cometa, que té un període de 133 anys i que va passar prop del Sol per última vegada al 1992. Aquestes partícules de pols, al contacte amb l’atmosfera terrestre, es desintegren a gran velocitat, creant els coneguts traços lluminosos que reben el nom científic de ‘meteors’.
Cada pluja d’estels està associada a un cometa. Els anomenats ‘estels fugaços’ de les Perseides són en realitat xicotetes partícules de pols de diferents grandàries, en general menors que grans de sorra, que va deixant el cometa ‘Swift-Tuttle’ al llarg de la seua òrbita al voltant del Sol.
SuperLluna
Aquest estiu, la lluentor de la ‘SuperLluna’ eclipsarà les Perseides ja que la Lluna dificultarà la seua observació, atès que haurà passat per la fase de lluna plena dos dies abans i estarà present durant tota la nit. A més, aquesta lluna plena serà un 30% més brillant per coincidir amb el seu perigeu, el punt de la seua òrbita més proper a la Terra, per la qual cosa donada la proximitat d’aquesta ‘SuperLluna’, només podran observar-se els estels fugaços més brillants, segons informa l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC).
Les popularment conegudes com ‘llàgrimes de Sant Llorenç’ podran veure’s una vegada que el seu radiant, localitzable en la direcció nord-est, més concretament en la constel•lació de Perseo, isca sobre l’horitzó a les 23.30 hores a Canàries, una mica abans la Península, depenent de la latitud i longitud del lloc. El màxim d’activitat s’espera entre les 00.00 i les 03.00 hores -una hora més a Canàries i dues en la Península-.
La pluja de meteors que es produeix sol tenir la seua màxima activitat entre el 12 i el 13 d’agost, encara que el fenomen és apreciable en menor intensitat des de la segona meitat de juliol fins a finals d’agost.
Radiant en Perseo
Si se sumaren tots els meteors d’una pluja en una sola imatge, es tindria la impressió que provenen d’una mateixa zona del cel, la qual rep el nom de radiant. Per açò, es nomena a aquestes pluges en funció de la constel•lació de l’aparent procedència: el nom de ‘Perseides’ es deu al fet que el seu radiant es troba en la constel•lació de Perseo, ‘Acuárides’ en la d’Aquari, i així amb la resta de constel•lacions.
Les diferents pluges tenen diferents intensitats màximes, diferents velocitats d’entrada en l’atmosfera i diferent lluentor dels meteors. També tenen un màxim més o menys pronunciat i es distribueixen al llarg de més o menys dies en funció de la dispersió de les restes, la seua grandària i localització en l’òrbita terrestre, entre altres factors.
Existeixen més de trenta pluges a l’any, encara que moltes són merament anecdòtiques. Destaquen les Quadràntides (3 gener), les Perseides (13 agost) i les Gemínides (14 de desembre). D’aquestes tres pluges, les Perseides són les úniques que ocorren a l’estiu, quan el temps és més agradable i es té més temps lliure, per aquest motiu siguen les més conegudes.
