«És una oportunitat històrica, que segurament no es tornarà a repetir. La majoria de víctimes ja han mort i les que quedem ja som majors», explicava aquest dilluns Ángel González, president de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (CAMDE-PV) en una trobada per tal de valorar la proposta de Llei espanyola de Memòria Democràtica que aquesta setmana s’ha de debatre al Congrés.
«Aquesta llei té avenços clarament positius i suposa un pas endavant important» i, per això, des de la CAMDE-PV i el conjunt de la Trobada Estatal de Col·lectius de Memòria Històrica i de Víctimes del Franquisme li donen un suport crític. També lamenten, però, que es mantinga vigent la Llei d’Amnistia del 1977 i l’estat es desentenga de cap obligació patrimonial respecte la gent represaliada durant la dictadura feixista. «Nosaltres ens alegrem molt del tracte que reben les víctimes del terrorisme, però no entenem per què no mereixem una protecció similar. És que potser som víctimes de segona? Si fórem víctimes del terrorisme, ningú no ens discutiria», va lamentar González.
Entre els aspectes positius que planteja la nova llei, des de la CAMDE-PV, en destaquen la consideració del règim feixista com a «il·legal», i l’anul·lació de totes les sentències penals de la repressió. Una anul·lació, però, que es limita a aquest aspecte i que no s’estén a la resta de legislació franquista encara vigent, com per exemple la Llei de Secrets Oficials –aprovada el 1968- i que és un dels principals esculls a la investigació de molts dels crims de la dictadura que encara queden per esclarir. També valoren que l’estat assumisca la seua responsabilitat en les exhumacions, la inclusió de la memòria democràtica en els plans educatius, la creació i salvaguarda dels «llocs de memòria», la creació d’un banc d’ADN públic per facilitar la identificació dels assassinats i també d’un cens de víctimes amb un concepte ampli, incloent-hi la repressió per raons de llengua no castellana i també de gènere.
Entre les principals mancances destaquen la no judicialització de les exhumacions, que «no ofereix cap garantia de custòdia de les proves que s’hi puguen trobar» per a futuribles casos en què finalment s’investigue judicialment aquells crims. «Les sentències ens permetrien tenir una “veritat judicial” que servira per fixar definitivament la memòria històrica, i això és important en un país amb una dreta ultramuntana, que constantment posa en dubte el passat», va defensar González. També la impossibilitat de les víctimes de ser indemnitzades «ni per l’Estat ni per les empreses que van beneficiar-se del seu espoli, malgrat que moltes d’elles són encara les mateixes». Pel que fa a la Llei d’Amnistia, González va destacar, que «si tinguérem una judicatura neutral ni tan sols caldria derogar-la, ja que és nul·la de ple dret, atès que va ser aprovada mesos després que l’Estat signara el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que prohibeix legislació de «punt final» que puguen garantir la impunitat en crims de lesa humanitat». «La interpretació del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, que neguen que els crims franquistes foren delictes de lesa humanitat, és contrària a qualsevol Dret Internacional», va recordar González.
Ara, la pròxima batalla de les entitats de memòria històrica, serà la Llei de Bebés Robats, que es troba paralitzada des de fa dos anys, però que esperen que comence a tramitar-se al setembre. «És importantíssim que hi haja una norma d’àmbit estatal, ja que en molts casos, els xiquets es podien furtar a València i acabar a Santander, i que vaja acompanyada d’un banc d’ADN públic que permeta identificar les famílies biològiques».
