Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
En el món rural, amb una població cada vegada més envellida, les dones s’han convertit en factor clau i motor de canvi per redefinir aquest àmbit des de l’emprenedoria, la innovació i la sostenibilitat. Així ho apunta l’«Informe estratègic sobre nova ruralitat» dut a terme pels Grups d’Acció Local (GAL) Túria-Calderona i Rurable i finançat per l’àrea de Desenvolupament Rural de la Diputació de València.
Aquesta anàlisi demostra que la «resiliència femenina» és una figura bàsica en la lluita contra la despoblació rural. «S’ha passat del relleu generacional consanguini tal com el coneixíem fins ara a un relleu de gènere, en el qual les dones han pres el protagonisme i s’han erigit en líders necessàries i agents de canvi que s’impliquen en el territori per donar solució als reptes presents en l’entorn rural», explica la gerent del GAL Rurable, Esther Arribas. De fet, el 54% d’emprenedors rurals són dones, mentre que en l’àmbit urbà la taxa d’emprenedoria femenina és d’un 30%.
La dona aposta per la sostenibilitat social i ambiental, per l’aprofitament dels recursos naturals enfront de l’explotació. El 80% de les empresàries rurals són autònomes i aposten per models cooperatius i iniciatives sobre productes o serveis com ara l’ecoturisme, l’agroturisme, una nova classe d’artesania o la transformació de productes autòctons, que permeten diversificar l’economia i complementen les activitats agrícoles i ramaderes.
Fomentar la formació i professionalització de les agricultores i ramaderes, teixir xarxes de suport i promoció per assegurar la seua veu i vot en les esferes de presa de decisions, incentivar la participació en espais de debat, donar-les d’alta en la Seguretat Social per garantir els seus drets i la seua visibilitat en les estadístiques i promoure mesures de corresponsabilitat i conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Són accions perquè les dones puguen ser les impulsores del desenvolupament rural al País Valencià.
En aquesta línia, l’informe dels GAL subratlla la necessitat de cooperació i col·laboració, així com recuperar els valors de generacions anteriors en la seua relació d’aprofitament dels recursos naturals per impulsar l’economia circular, incorporar la riquesa cultural, social, mediambiental i personal i valorar la qualitat de l’artesanal.
Camp i ciutat
Integrar «l’urbà» i «el rural» com a elements complementaris. Així defineix l’estudi el concepte de nova ruralitat que aposta per l’impuls del concepte de smart village. «Construir un model que revertisca la situació crítica de molts territoris; és a dir, aprofitar el positiu que ja existeix i sumar la innovació per transformar la situació», concreta la gerent del GAL Túria-Calderona, Aitana Camps.
Els agents implicats en aquesta nova ruralitat lluiten per acabar amb la visió «urbanocentrista» i obrir pas a les oportunitats que ofereix el món rural. «El binomi ciutat – camp requereix equilibri i coneixement compartit. L’entorn rural ha de disposar de les facilitats i els serveis que hi ha a les ciutats per ser una alternativa real també per a les persones joves, que han de poder exercir-hi qualsevol professió», comenten les gerents de les organitzacions.
En concret, les persones en situació d’autoocupació als municipis dels territoris representen el 57% de les empreses: el 10,3% tenen consideració de micropime i el 20,7% restant es troben les pimes, associacions, cooperatives o grans empreses. Quant a l’edat mitjana de les gestores dels negocis, el 51,7% té entre 30 i 45 anys i només el 10,3% són menors de 30.
Entre les mancances detectades, l’informe apunta a la falta de recursos, associacionisme, professionalització i formació específica dirigida a emprenedors per poder tramitar els projectes dins del mercat amb les eines necessàries, al costat de la necessitat de polítiques i legislació en el relacionat amb els problemes del camp, la terra, l’habitatge, l’emprenedoria, la recuperació de serveis mínims de transport i connectivitat, així com una burocràcia més àgil i coneixedora dels seus problemes.
L’estudi, elaborat entre setembre i desembre del 2021, aposta per una innovació transversal, com «un tot» que aplica a qualsevol àrea de desenvolupament, des de la tecnologia i informació, passant per nous usos de productes i canals de comercialització, fins a la valoració del territori i la creació d’un ecosistema que faça costat a les persones a emprendre.
