La producció de saber té unes implicacions socials que no defugen de les qüestions de gènere. Així, obviar els constructes socials a l’hora de crear coneixement només és una forma de quedar-nos embussats en el progrés de la ciència. Es podria pensar que la comunitat científica actual està a una còmoda distància temporal d’un sistema estructuralment organitzat d’acord amb la identitat de gènere. No obstant això, aquest raonament xoca de front amb els fets.
Exemples d’això n’hi ha milions. Jo utilitzaré dos discursos de científics guardonats als premis Nobel per il·lustrar que, malgrat tot, estem en un moment encara embrionari per poder parlar d’una ciència lliure de condicionants de gènere. A continuació es pot llegir un fragment del discurs de Richard Feynman, un dels científics més reconeguts del segle XX i conegut com el pare de la nanotecnologia. Els seus estudis sobre electrodinàmica quàntica li van valdre el Premi Nobel de física de 1965:
“Aquest va ser el principi; la idea em pareixia tan evident i interessant que em vaig enamorar profundament d’ella. I, com l’enamorament d’una dona, només és possible si no la coneixes molt bé, de forma que no pots veure els seus defectes. Aquests es manifesten més tard, després que l’amor és prou fort per a romandre al costat d’ella. Per tant, jo vaig mantenir aquesta teoria, malgrat totes les dificultats, gràcies al meu entusiasme juvenil… Què va ocórrer amb l’antiga teoria de la qual em vaig enamorar quan era jove? Doncs bé, jo diria que s’ha convertit en una anciana dama, a la qual li queda molt poc del seu atractiu, i al jove de hui ja no li bategarà amb força el cor quan la mire. Però podem dir d’ella el millor que pot expressar-se d’una anciana dama: que s’ha convertit en una mare excel·lent i que ha donat a llum alguns fills molt bons. I estic agraït a l’Acadèmia Sueca de les Ciències que haja guardonat a un d’ells.”
Tot i que l’any 1965 pot semblar llunyà, el segon dels discursos demostra que cinquanta anys més tard les coses a penes havien millorat. Richard Timothy Hunt, bioquímic anglés guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 2001 citava en 2015 al seu discurs durant la intervenció en la Conferència Mundial de Periodistes de Ciència celebrada a Seül: “Deixen que els conte quin és el meu problema amb les dones. Tres coses ocorren quan un comparteix laboratori amb elles: s’enamoren d’un, un s’enamora d’elles i quan les critiques, ploren”.
Ciència. Així, amb l’accent obert
Al País Valencià se’n fa molta ciència i la major part dels esforços que es fan en recerca científica són amb recursos públics. En aquesta -la que paguem entre totes-, cobra una especial importància el fet de comunicar-la, per una mera qüestió de responsabilitat. El personal investigador ja ha notat en els últims anys el pes d’aquest deure, atés que cada vegada les agències finançadores dels poders públics ho demanen més quan es fan projectes d’investigació.
El projecte de divulgació AULACODI és una eina per poder conéixer què se’n fa al País Valencià en matèria científica i humanística. Ofereix als seus usuaris l’oportunitat d’entrar per uns minuts a laboratoris i classes de les universitats públiques del País Valencià. També a altres espais on es genera coneixement. Ho fa a través de breus ponències en format audiovisual que es poden visualitzar a YouTube.
Així, qui ha engegat el play a les més de 50 microconferències publicades (anomenades CODI) ha pogut aprendre a extraure informació històrica del País Valencià donant només un colp d’ull a l’horta valenciana. També ha entés quin és l’origen dels nostres característics cítrics, per què estem perdent el cel nocturn i què podem fer per recuperar-lo o quina és la doble cara del foc als incendis forestals, entre un llarg etcètera.
A continuació trobareu un xicotet -però potent- tast d’alguns CODIs. Entre tots, he seleccionat només els que mostren projectes que treballen per donar cabuda a la perspectiva de gènere en distintes àrees. Com veurà el lector, sobren els motius per a construir des de la comunicació, la sociologia, el dret, l’educació, la ciència biomèdica i, també, des de la festa una producció del coneixement que incloga a totes les persones.
Gènere i comunicació: quan les dones parlen
Just el 8 de març de 2019 es presentava dins del centre penitenciari de Picassent, a València, la revista EXPRESAS, la primera escrita per dones dins d’aquesta presó. Aquesta era el resultat de la primera edició del projecte IMPRESAS, que va començar a gestar-se l’octubre de 2018 al mòdul 18 de la presó de Picassent. Varen concórrer al taller 15 dones de diferents mòduls i totes elles varen estar treballant durant tres mesos en un taller de creació de continguts basat en dos pilars fonamentals: la metodologia de l’acompanyament creatiu i la metodologia del grup segur. És aquesta manera de treballar la que ha garantit que el projecte haja pogut tindre aquest impacte social real i, per tant, s’ha convertit més bé en un procés social d’apoderament col·lectiu que ha donat com a resultat un producte cultural: aquesta revista.
Pilar Almenar, periodista especialitzada en el periodisme social com a ferramenta de servei públic, n’és la directora i en el CODI que es mostra a continuació explica la història i els detalls d’aquest projecte.
Diversitat familiar: Parlem-ne!
Moltes investigacions analitzen la importància de l’estructura social a l’hora d’analitzar la diversitat familiar i algunes d’elles se centren en la importància de tindre una perspectiva de gènere en aquestes anàlisis. El grup de recerca Copolis de la Universitat de Barcelona i, més recentment, en el grup de recerca IPRODES de la Universitat de València són un exemple de centres que investiguen aquesta àrea.
Com que el gènere és una variable fonamental de l’estructura social, esdevé interessant estudiar des d’aquesta òptica les conseqüències o efectes de formar una família monoparental, conformada a conseqüència d’una ruptura d’unió, o no. Ens afecta igual un divorci si som homes o si som dones? Quines conseqüències se’n deriven en els dos casos? Per respondre a aquestes preguntes, Sandra Obiol, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València ens ha preparat el CODI “Una ullada morada a les famílies monoparentals”.
El Dret, una eina imprescindible en l’erradicació de la violència de gènere
La violència masclista és un fenomen que, malauradament, ha tingut lloc en tots els temps i en totes les societats. Per a entendre la complexitat d’aquest tema és important diferenciar la violència de gènere i la violència domèstica, atés que quan parlem d’aquestes dues tipologies delictives, tot i que tenen una base comuna –en tant que es donen en el si familiar– no ens referim a la mateixa realitat en ambdós casos. Les principals diferències entre elles són la causalitat del delicte, és a dir, la raó en la qual l’agressió es recolza, i els subjectes participants en aquesta.
Nathalie Soriano és la Directora del Màster en Criminologia: Delinqüència i Victimologia de la Universitat Internacional de València (VIU) i en el CODI que es presenta a continuació dona claus per entendre aquestes diferències i fa un repàs per la història. Cal que la lluita contra la violència masclista comence en les esferes primàries de socialització de les criatures, a través de mesures de prevenció basades en la tolerància, el respecte i la igualtat de totes les persones.
L’oci també compta
El 1997, un grup de dones del Palmar va demanar els drets de pesca. El mateix any, naix una colla muixeranguera nova a Algemesí que incorpora la dona al seu ball i, alhora, la primera dona alcoiana creua per a participar en la festa de Moros i Cristians d’Alcoi. Hui dia fa més de deu anys de la sentència que va donar la raó a aquelles dones del Palmar i, a més, la muixeranga d’Algemesí i la Nova Muixeranga d’Algemesí veuen amb normalitat la participació de la dona al seu ball. Però aquella dona alcoiana que va creuar el 1997 encara no ha pogut formar esquadra. El que ocorre a Alcoi també passa, de manera semblant, a altres localitats.
Enric de Gràcia és l’autor del llibre “Dones a la festa”, una lectura que posa perspectiva de gènere a algunes de les festes tradicionals del País Valencià i que pretén interpel·lar al lector i preguntar-li: què passa a la teua festa? Perquè debatre és també això, generar preguntes i intentar respondre-les. A continuació, el CODI protagonitzat per Enric explica què podrem trobar al llibre.
Quatre mil anys de ciència esbiaixada
Fa quatre cents anys que la investigació científica està esbiaixada, quatre mil anys, per fixar una xifra, fent ciència per i per a menys de la meitat de la població. Construint normes universals amb el que en realitat són només experiències i expectatives d’un grup de persones molt concret: homes caucàsics de cert nivell socioeconòmic; i considerant com una desviació de la norma qualsevol altra realitat. Els exemples són escandalosament nombrosos i molts d’ells són tristament recents. Com ha pogut passar això? Serà que la ciència no és objectiva? Que suposaria obrir la mirada?
El CODI que es pot visualitzar a continuació és un viatge dirigit per Llúcia Martínez per la invisibilitat femenina total o “afanoginia” com va definir la sociòloga Capitolina Diaz, a la necessitat de la utilització de la perspectiva de gènere en investigació com a motor d’innovació.
De professió curiosa, com indica el seu perfil de Twiter (@lluciinthesky), Llúcia Martínez és la responsable del Servei de Seqüenciació Massiva de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO). Quan les seqüències d’ADN li deixen es dedica també a la divulgació científica intentant transmetre la bellesa del coneixement científic a totes les persones curioses.
Les aules com a elements transformadors
El sistema educatiu actual s’enfronta a molts reptes. Alguns d’ells són la interculturalitat, la presència més gran de llengües estrangeres, el currículum o el canvi climàtic. Això fa que es desvie l’atenció de la qüestió de gènere a l’escola, de manera que, en contrapartida han sorgit models com la coeducació, una alternativa al model d’escola mixta tradicional que considera que la igualtat d’accés a l’educació és una igualtat d’oportunitats. L’objectiu primer del model coeducatiu és aconseguir transgredir els rols de gènere imposats, és a dir, transformar les relacions entre xiquets i xiquetes, entre homes i dones.
Al CODI protagonitzat per Marta Cucarella, traductora i professora de secundària, mostra alguns exemples de com poder dur a la pràctica aquest model per tal de vèncer aquest biaix en una de les esferes més importants de socialització.
