Les dones no deixen enrere la parcialitat, la mare de totes les bretxes, i continuen a la cua del mercat laboral després d’un any de pandèmia. Així ho indiquen les estadístiques i els experts. El 90% de l’ocupació femenina creada l’últim trimestre del 2020 és a temps parcial, tres vegades més que els indicadors masculins. Les feines que troben les dones són per fer suport o cobrir necessitats puntuals de demanda. En tot l’any, les dones han perdut feina amb més intensitat que els homes, amb una caiguda de l’ocupació del 4,1%, respecte al 3,9% masculí. A aquests factors s’hi suma la segregació per gènere del teletreball, amb la majoria de dones optant per la feina a distància, mentre ells tornen a la presencial.
Tot i que la majoria de feines en primera línia de gestió de la pandèmia estan feminitzades, la crisi sanitària ha tingut un fort impacte en l’ocupació de les dones, especialment significatiu i més profund en els primers mesos. En concret, les dones són un 70% dels sanitaris, un 80% dels sociosanitaris i un 60% dels treballadors de supermercat.
En el darrer trimestre de l’any, les dones han mostrat una evolució més favorable, però pràcticament tota la feina generada és a temps parcial. La taxa de parcialitat femenina continua triplicant la masculina, amb el 21,5% de dones que no treballen tota la jornada i només un 7,6% de treballadors en aquesta situació. Aquest és l’indicador més clar de la precarietat en el mercat laboral, ja que aquests contractes acostumen a representar més rotació, tenen un preu per hora inferior i limiten la possibilitat de desenvolupament professional dels treballadors.
Més vulnerabilitat
I és que administracions i entitats coincideixen que la pandèmia ha agreujat molt les situacions de precarietat i vulnerabilitat. Un exemple d’aquesta dinàmica és que en el conjunt del 2020, el descens més acusat d’afiliació femenina s’ha registrat en el sistema especial de la llar (-4,7%).
Algunes organitzacions han vist com es triplicaven les atencions i havien d’iniciar per primera vegada programes de distribució d’aliments. A banda de l’augment numèric, també s’ha detectat una situació de molt de retrocés perquè moltes dones han perdut l’única via d’ingressos que tenien. Una situació que continuarà durant prou de temps.
Major impacte dels ERTO
Els ERTO també han impactat més en les dones. Un 5,4% de les treballadores estan incloses en un d’aquests mecanismes de suspensió de la feina, mentre que en el cas dels homes és el 5%. Tot i ser majoria en els treballs essencials, les dones també són molt presents al sector més tocat per la crisi, el de serveis.
Per copsar l’impacte dels expedients, les dades indiquen que l’afiliació total femenina disminueix a un ritme del 2,3% interanual a fi de 2020, mentre que si descomptem les persones en ERTO, el descens seria més acusat (-7,6%).
Així doncs, passat un any de pandèmia es veu com, per exemple, les agències de viatges i operadors turístics (-87%), el transport aeri (-84,5%) i els serveis d’allotjament (-75,8%) no han arribat a signar ni un quart de la xifra de contractes formalitzada el 2019.
A banda de ser majoria en el sector més afectat i en els més precaris, les dones estan infrarepresentades en l’àmbit econòmic que té més perspectiva de creixement, d’estabilitat i amb sous més atractius: el digital. La matriculació de les dones en carreres d’enginyeria o arquitectura és, de mitjana, un 71% inferior a la dels homes. Aquesta realitat es reflecteix més endavant en el mercat laboral, on l’ocupació femenina és un 51% menor que la masculina.
Pel que fa a l’emprenedoria, hi ha més mortalitat en els projectes liderats per dones. En la fase inicial, abans de la constitució de les empreses, pràcticament un 55% de les iniciatives estan encapçalades per dones. Un comportament que s’atribueix a la manca de temps i al fet que, una vegada constituïdes les empreses, les dones també tenen més dificultats per poder accedir a capital risc, un element imprescindible perquè puguen créixer.
L’impacte del teletreball
Més enllà de l’impacte de la pandèmia en el mercat laboral, la crisi sanitària també ha provocat un increment del teletreball. En termes generals, les dones l’han valorat de manera positiva com una eina per conciliar millor entre la vida professional i personal, mentre que els homes han optat per retornar a la feina presencial quan s’han alçat les restriccions.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
