La secció 2 de l’Audiència Provincial de València ha emès un acte en el qual acorda la reobertura de la causa que se segueix contra l’exdelegada del Govern al País Valencià, Paula Sánchez de León, per la repressió estudiantil durant la denominada Primavera Valenciana, al febrer de 2012, segons ha informat l’Associació per a la Defensa de les Llibertats i els Drets Socials i Civils.
La querella va ser presentada al febrer de 2013 per 70 persones retingudes, identificades i sancionades en una concentració en la caserna de Sapadors, l’endemà de les càrregues policials contra els estudiants de l’Institut Lluís Vives.
La querella, subscrita per una vintena de partits, sindicats i organitzacions socials, inclou a més de la llavors delegada del Govern, l’excap superior de la Policia Nacional a València, Antonio Moreno, 40 agents i 2 inspectors de la policia antiavalots, als qui s’imputa suposats delictes de detenció il•legal, prevaricació, falsedat documental i una possible violació dels drets fonamentals de reunió i manifestació.
L’advocat de l’Associació per a la Defensa de les Llibertats i els Drets Civils i Socials, Ricardo Cano, ha criticat la “lentitud de la justícia”, ja que l’acte de l’Audiència Provincial s’emet 19 mesos després que es presentara la querella. El citat acte estima el recurs d’apel•lació presentat pels querellants contra l’arxiu de la causa decidit fa aproximadament un any pel jutjat d’Instrucció número 1 de València. Encara que encara no hi ha res definitiu, Cano ha destacat que es tracta d’un “triomf de les organitzacions populars”. “Ara el jutjat ha de reobrir la causa i procedir a la recerca dels fets”.
Segons el balanç realitzat per l’Associació per a la Defensa de les Llibertats i els Drets Socials i Civils, durant la Primavera Valenciana van ser sancionades entre 200 i 300 persones amb multes que oscil•laven entre els 100 euros (per als menors d’edat) i 301 euros (per als majors de 18 anys). “Quasi totes es van recórrer, i en el 99% dels casos es va guanyar el recurs”, ha detallat l’advocat de l’Associació. Hi ha així mateix tres persones processades pendents de judici, a les quals la policia denuncia per atemptat a l’autoritat i els acusats, al seu torn, acusen a la policia de tortures i detenció il•legal. L’encreuament d’acusacions es dirimirà en dos judicis diferents.
En mobilitzacions estudiantils posteriors a la “primavera valenciana” es van produir també centenars d’identificacions, assenyala l’associació antirrepresiva, encara que la policia va imposar escasses sancions administratives i els pocs judicis que es van celebrar van concloure amb l’absolució dels estudiants acusats. El següent episodi repressiu va coincidir amb la vaga general del 14-N de 2012, que a València es va saldar amb 30 detencions. Els casos portats per l’Associació per a la Defensa de les Llibertats i els Drets Socials i Civils van concloure en absolució.
En una altra de les mobilitzacions estudiantils (maig de 2013), la Policia va practicar 24 detencions en els mesos posteriors (juny i juliol). Cap jutjat ha iniciat diligències, segons les informacions de l’associació antirrepresiva.
Però hi ha, per contra, altres pràctiques repressives que no remeten. Cano destaca que la policia demana el DNI a les persones que assisteixen a una manifestació quan aquesta acaba, o en disminuir el nombre d’assistents. “Quan són persones a qui s’ha identificat en altres accions, se’ls tracta d’intimidar o se’ls obrin diligències; fa la impressió, a més, que la policia vol construir una gran base de dades de manifestants, sobretot dels sectors juvenils”. “La repressió està molt present i la nostra sensació és que va a incrementar-se amb la Llei de Seguretat Ciutadana”, afig l’advocat.
Recomanacions en manifestacions: dur el DNI i gravar amb prudència les actuacions policials
Per açò, l’Associació posa l’accent que no es facilite la repressió i subratlla algunes qüestions prèvies, per exemple, comunicar les reunions i manifestacions a la Delegació del Govern; portar el DNI i mostrar-lo davant un requeriment policial (s’han donat casos de persones retingudes fins a tres hores en la comissaria de Sapadors per no mostrar la documentació) i, en resum, “no proporcionar-los excuses per a la repressió”, apunta Ricardo Cano, qui també insisteix en la conveniència de “gravar amb prudència les actuacions policials, ja que és la nostra principal arma de defensa en els judicis”.
Finalment, l’advocat ha destacat alguns dels judicis pendents en els quals està personada l’Associació per a la Defensa de les Llibertats i els Drets Socials i Civils. El judici a un estudiant, a qui s’imputa un delicte de resistència a l’autoritat, per les mobilitzacions que es van portar a terme abans de l’estiu. Hi ha així mateix un judici previst contra 30 agents de la policia antiavalots per una suposada pallissa a una parella en la plaça de Sant Agustí de València. En aquest cas, apunta Ricardo Cano, va poder aportar-se un enregistrament de les agressions. En el mes de novembre, finalment, està previst el judici per una càrrega de la Policia en la comissaria de la Gran Via Ferran el Catòlic, per la qual una persona va denunciar lesions i hi ha dos agents imputats. En la vista està citada com a testimoni la diputada Mónica Oltra, qui es trobava al costat de la denunciant i també va rebre colps.
Aquest article s’ha publicat en Rebelion.org. Traducció La Veu del País Valencià
