La plaça de l’Ajuntament de Pego s’ha omplit de banda a banda aquest dimarts de banderes palestines, pancartes i música de dolçaina. Sota el lema “Gaza lliure”, desenes de veïns i veïnes —gent gran, joves i xiquets— s’han concentrat per mostrar el seu rebuig davant del genocidi que ha patit al llarg d’aquests dos anys el poble palestí.
Una gran bandera de Palestina ha cobert bona part de la plaça, mentre un grup de participants ha escenificat cossos estesos a terra, en homenatge a les més de 67.000 víctimes civils de Gaza.
“La gent ha de vindre més, ha de militar per això, perquè moltes persones ho estan passant molt malament. No només a Pego, hauríem de fer-ho a tot arreu, perquè si estiguérem com ells, sense aigua ni menjar, ho veuríem d’una altra manera”, explicava amb indignació una veïna del poble.
Aquest sentiment era compartit per la majoria. Segurament, a tothom que era allí se li remouen els budells en sentir parlar d’aquest “acord de pau”, perquè l’horror no s’ha quedat només als tancs o a les bombes: l’horror s’ha instal·lat per sempre en la ment de qui l’ha viscut. És possible la reconstrucció —no ja d’una ciutat, sinó d’una vida— en un lloc on no hi ha escoles, sanitat, carreteres ni serveis bàsics, al capdavall?
La concentració s’ha emmarcat dins d’una jornada de protesta que ha tingut rèplica en altres municipis de les comarques centrals, com Gandia, Dénia o València, en resposta a l’actual escalada de violència a Gaza i a l’anomenat “acord de pau” internacional, que molts consideren favorable als interessos del govern israelià i sense el consens de totes les parts implicades. A la capital valenciana, la jornada ha tingut conseqüències més greus, amb la detenció de cinc militants durant la concentració al Roig Arena pel partit València Basket – Hapoel Tel-Aviv.
A Pego, però, la jornada ha tingut també un component simbòlic de resistència i compromís. Entre els crits i les banderes, una idea s’ha repetit constantment: la necessitat de no restar indiferents. “El que passa a Gaza ens hauria de remoure a tots”, afirmava un jove assistent. Gaza continua vivint aïllada i castigada per una situació que no ha deixat d’empitjorar.
Amb actes com el d’aquest 15 d’octubre, Pego i altres localitats valencianes han deixat clar que la solidaritat amb Palestina continua i no ha de quedar en l’oblit. Que els mitjans de comunicació tenen l’obligació de mostrar allò que ocorre. I que el que ha passat ara no ens pot dur a la deshumanització.
Una veu col·lectiva que, des dels carrers de les comarques centrals, s’alça per exigir el final de la impunitat, la defensa dels drets humans i una pau que sembla imperceptible a hores d’ara.
