Dos mesos després de la DANA, els seus efectes encara són ben visibles a les zones afectades, mentre continuen les denúncies d’abandonament institucional. En aquest context, la tasca del voluntariat continua sent indispensable. Passada, però, la primera onada d’arribada massiva de persones de forma totalment autoorganitzada i espontània, les faenes a fer són més específiques, cal millorar l’eficiència i escalonar les forces per poder persistir en el temps.
És per açò que les Brigades Populars, una iniciativa impulsada per la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans i l’Esquerra Independentista, s’han reorganitzat de forma que puguen garantir un flux constant de voluntaris cap a les zones afectades.
Així, a partir d’ara han establert brigades territorials, en què els ateneus i casals de determinades zones s’encarregaran de gestionar i garantir l’enviament de voluntaris durant cert període de temps. Així, per exemple, els espais de Barcelona assumeixen el cap de setmana del 18 i 19 de gener, mentre que els de les comarques de Girona i el Maresme el del 25 i 26 de gener i el Vallès el primer cap de setmana de febrer. I així successivament.
«Des dels col·lectius de les poblacions afectades ens han demanat que mantinguem les brigades, ja que eren més útils, però que poder fer una ajuda més qualitativa, més necessària en aquesta fase ja de reconstrucció. Hem pensat que seria més pràctic que a cada zona, un casal assumís mobilitzar la gent, buscant perfils ja més concrets», explica un portaveu de la Xarxa de Casals i Ateneus. En aquest sentit, l’objectiu inicial és seguir enviant un autobús amb una cinquantena de voluntaris cada setmana, però també «gent més especialitzada que puga ajudar a deixar infraestructura permanent, com menjadors comunitaris o casals que ajuden a crear comunitat durant la reconstrucció».
«Una de les coses que hem après aquests mesos és que si la gent està organitzada, l’ajuda és molt més eficient i arriba més ràpidament i on es necessita», continuen des de la Xarxa, i per tant animen la gent a organitzar-se en casals o col·lectius locals, no soles en casos d’emergència sinó de forma permanent perquè, avisen, «tots som conscients que tornaran a passar successos similars».
Dos mesos de solidaritat en xifres
La presència de les Brigades Populars ha arribat als municipis d’Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Alaquàs, Aldaia, Torrent, Algemesí, Paiporta, Alcàsser, Albal, Xiva, Picanya i Sedaví i s’ha coordinat amb la Xarxa de Suport Mutu DANA per arribar a la gent que més ho necessitava. En aquest sentit, des de la Xarxa valoren molt positivament la seua faena, ja que «van molt organitzats i porten el seu material, cobrint dies en què la gent d’ací no pot arrimar-se».
Segons un recompte propi d’aquestes Brigades, en dos mesos de solidaritat han mobilitzat 1.230 persones i recaptat més de 85.000 euros, han habilitat 178 punts de recollida de material i han entregat 150 unitats de maquinària, finalitat a la qual han destinat fins al 37% del seu pressupost. A través del Centre Social Terra de Benimaclet, han contribuït a elaborar centenars de racions diàries de menjar calent que s’han repartit porta a porta a gent amb problemes de mobilitat o més major, així com han coordinat la recollida de producte fresc donat per llauradors catalans i baixar-lo de forma regular cada setmana.
En un manual distribuït entre els voluntaris demanen tenir en compte punts com tenir «la flexibilitat de posar-se a disposició per a quan som necessàries, no només quan podem. La persistència per continuar organitzant el que és necessari en cada moment i mantenir la solidaritat més enllà del primer impuls i el gran titular. L’empatia: per llegir bé la posició que ocupem en aquesta crisi i per actuar amb cura de l’impacte emocional viscut. La intel·ligència: per evitar enriquir aquelles que es lucren de les nostres crisis».
També recomanen que les «recollides de material siguen segons «una llista acurada de què es necessita en cada moment» i que les «ofertes de solidaritat (transport, material, etc.) estiguen pensades a partir de les necessitats de qui ho rep», «comprar el material que es pot adquirir més a prop» o «no anar a treballar a les zones afectades sense que ningú de la zona organitze la feina».
Però també destaquen que «les brigades s’han mantingut tot i les proclames de Mazón que no es necessitaven voluntàries i el soroll a les xarxes socials de l’extrema dreta». Unes directrius que titllen de «publicitat partidista que pretén negar la necessitat d’organització popular per arribar on ells estan sent incapaços de fer-ho».
