La prestigiosa revista científica The Lancet ha publicat una carta signada per Yasmin Ezzatvar, professora de la Facultat d’Infermeria i Podologia de la Universitat de València (UV), i José Francisco López-Gil, professor de la Universitat de Les Amèriques de l’Equador, en la qual subratllen que «les autoritats van minimitzar la gravetat de la DANA en un primer moment, la qual cosa va fer que moltes persones no prengueren les mesures necessàries». Així mateix, adverteixen de «la urgent necessitat d’implementar estratègies de preparació per a desastres» a l’estat espanyol.
Segons Yasmin Ezzatvar, la publicació d’aquesta carta a The Lancet permet documentar científicament un desastre d’aquesta magnitud i assegurar que el seu impacte siga conegut a escala internacional. L’objectiu és promoure un intercanvi global de coneixements que ajude a prevenir i gestionar futurs esdeveniments similars, ja que cal millorar les estratègies de preparació i resposta davant els desafiaments climàtics que són cada vegada més freqüents i devastadors.
Propostes clau per a la millora de la gestió d’emergències
En aquesta missiva inclouen propostes com ara sistemes d’alerta primerenca més sòlids, infraestructures resilients enfront de fenòmens climàtics externs i protocols de resposta ràpida i coordinada, acompanyats d’una comunicació clara i recursos adequats.
La carta, explica la UV, té com a objectiu «destacar la gravetat de les inundacions sense precedents» que van afectar el País Valencià el 29 d’octubre. Els autors ressalten «la necessitat d’estar millor preparats per a desastres com aquest, amb sistemes d’alerta més eficaços, una millor coordinació d’emergències i recursos que arriben a temps per a protegir vides i minimitzar el sofriment».
Crítiques a la resposta inicial
Ezzatvar i López-Gil destaquen la manca de coordinació en la resposta a la crisi. Tot i que es va emetre una alerta roja, les autoritats van minimitzar la gravetat del temporal en un primer moment, provocant que molts ciutadans no prengueren les precaucions necessàries. A més, els avisos d’emergència per mòbil van arribar massa tard, quan les inundacions ja estaven causant estralls. Apunten la similitud amb altres inundacions com ara l’ocorreguda a Rio Gran do Sul al Brasil, on el factor comú ha sigut la demora en la resposta del govern i la falta de preparació per a un escenari tan devastador.
Els especialistes subratllen que les inundacions van causar greus danys en infraestructures i serveis essencials com carreteres, ponts, línies elèctriques i subministrament d’aigua potable. Aquestes afectacions van complicar els rescats i van augmentar els riscos sanitaris, incloent-hi possibles brots de malalties.
En l’àmbit de salut mental, els autors alerten que tant les persones afectades com els equips de rescat han patit un impacte emocional significatiu. Per això, recomanen un reforç de l’atenció psicològica per a evitar problemes a llarg termini.
La resposta ciutadana
Un altre punt destacat és la implicació de la ciutadania: «Davant la falta de recursos governamentals suficients, moltes persones i comunitats es van organitzar per a ajudar als afectats, encara que això implicara que molts voluntaris hagueren de desplaçar-se a peu. Això va ser crucial, encara que mostra que fa falta millorar la rapidesa i eficàcia de la resposta oficial en emergències».
