La vaga educativa convocada per demà dimarts 31 pot fer història. Almenys si és té en compte el creixement que ha experimentat el moviment de les assemblees docents en menys d’un mes. Si el 5 de març, el mapa interactiu on van afegint-se els nous col·lectius sumava 80 centres i cinc coordinadores comarcals, ara aquests números s’han triplicat i ja es compten 229 centres mobilitzats i 17 coordinadores comarcals que abasten pràcticament el conjunt del país.
Un exemple és l’assemblea Movem l’Horta Nord, creada recentment i que agrupa més de 25 centres educatius a 16 municipis de la comarca. El seu principal objectiu, en el marc de les accions, “serà fer massiva la vaga del 31 de març”.
“Està per veure com serà la reacció del conjunt de docents però la diferència d’aquesta vaga és que no es limita a una crida dels alliberats sindicals, sinó que són els docents, des dels centres, els que ens estem organitzant per convertir-la en un èxit”, explica una participant en l’assemblea del seu centre, a l’Horta Nord.
Situació actual i reivindicacions
“Conselleria, més enllà de posar en valor la nostra professió i dignificar les condicions en què treballem i estudia el nostre alumnat, s’ha dedicat a posar-nos les coses encara més difícils”, denuncien des de Movem l’Horta Nord en un escrit.
Avisen que la situació diària a les aules inclou sobrecàrrega de burocràcia, alguns grups per sobre de trenta alumnes, tutores sobrepassades de feina i tutories no remunerades, professorat amb un total de 100 o més alumnes, situacions psicològiques molt complexes entre els menors, alumnes amb situacions familiars delicades, alumnat amb necessitats especials sense l’atenció requerida, infraestructures que no cobreixen les necessitats més bàsiques ni s’adapten a la situació climàtica, etc.
Unes condicions materials que han empitjorat des del canvi de govern amb les retallades de fins a 5.000 docents per part d’Educació, la no cobertura de substitucions o la reducció de personal de suport.
Situació a la qual cal sumar una pèrdua de poder adquisitiu al voltant d’un 20% en els darrers 15 anys. “El País Valencià es troba entre les autonomies amb salaris docents més baixos”, denuncien.
Conseqüències de la Llei Rovira
Finalment, la “imposició de l’anomenada Llei Rovira, ha acabat d’enrarir i estendre el caos a uns centres educatius ja amb importants problemes estructurals. “La nova llei de Llibertat Educativa que ha conduït, com ja s’havia advertit, a la segregació en les aules”, expliquen. En un moment històric en què “l’heterogeneïtat cultural no para de créixer”, suposa un atac “tant per als valencianoparlants com per a les persones nouvingudes”. No tenim suficients recursos per atendre aquesta diversitat i, en comptes de solucionar aquesta situació, Conselleria es dedica a atacar més encara la nostra llengua”, és el crit d’alerta que arriba des de les escoles i instituts.
Vaga activa
Durant les darreres setmanes, a centenars de centres d’arreu del país s’han multiplicat les assemblees, les concentracions a les portes de les escoles, els dijous amb samarretes i llacets verds reivindicatius, cartells i informació via xarxes socials al conjunt de la comunitat educativa o fins i tot alguna “globotada” per la defensa de l’educació pública.
“Amb totes aquestes accions pretenem crear consciència de la realitat educativa que ens afecta a tots i totes. Caminem cap a la vaga educativa del 31 de març” conclouen des de Movem l’Horta Nord.
