Això donaria veracitat a la tesi de les acusacions, que consideren que Aizoon era en realitat una empresa pantalla que servia a Iñaki Urdangarin per desviar fons de l’Institut Nóos i altres.
De fet, a Aizoon el duc de Palma hi facturava despeses personals com els empleats de neteja del domicili familiar a Pedralbes i que constaven oficialment com a administratius, per així pagar menys impostos.
Segons fonts jurídiques, d’aquesta manera, Sorribas dóna a entendre que tots els contractats que constaven a Aizoon eren ‘treballadors fantasma’, només contractats per justificar despeses a la Seguretat Social i rebre desgravacions.
Sorribas també ha apuntat que Urdangarin tenia les mateixes responsabilitats directives que el seu soci, Diego Torres, a la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social, successora de Nóos i que hauria servit per desviar fons públics a l’estranger després que el rei instés el duc de Palma a deixar Nóos.
D’altra banda, el jutge José Castro ha confirmat la destrucció dels correus electrònics aportats per Torres amb contingut de caire íntim entre Urdangarin i un amic i que el mateix Torres havia demanat incloure.
La interlocutòria també torna a rebutjar l’arxivament del cas per a la dona de Torres, Ana María Tejeiro, perquè no hi ha cap dada nova que li faça “mudar el criteri”. Tejeiro ho havia sol·licitat en considerar que el seu paper era el mateix que el de la infanta Cristina, que finalment no està imputada.
