L’AVM3J, “perquè no quede la més mínima escletxa de dubte sobre les vertaderes causes de la tragèdia que va causar la mort de 43 persones i ferides altres 47, ha presentat recurs contra l’Acte signat per Nieves Molina demanant el sobreseïment de la causa, segons ha anunciat en un comunicat en què”agraeix l’interès del Ministeri Fiscal a seguir investigant les vertaderes causes del sinistre ocorregut el 3 de Juliol.
“El Ministeri Fiscal critica l’actuació de la jutgessa, que accepta les afirmacions del perit Andrés Cortabitarte, a pesar de no recolzar-se en normativa alguna, sinó que simplement fa referència a “marges de tolerància”, la qual cosa porta al MF a preguntar-se, qui estableix aqueixos marges de tolerància, la pròpia empresa investigada?”, apunta en el comunicat AV;3J.
“En canvi, el MF, sí detalla la normativa aplicable al sinistre”, afegeix, per a acte seguit apuntar que “per un costat, les Directiva Europees 2001/14/CE i 2004/49/CE , que encara que estableixen que els Estats membres podran excloure de l’àmbit d’aplicació a les xarxes de transport suburbà, la seua aplicació no va anar expressament exclosa fins 2007. I per un altre, la Llei Estatal reguladora del sector ferroviari, N.39/2003 i Reial decret N.2387/2004, que té caràcter de norma supletòria, és a dir, que les competències que no s’hagen assumit pels Estatuts d’Autonomia, correspondran a l’Estat, les normes del qual prevaldran en cas de conflicte”.
Aquestes normes, segons l’AVM3J, estableixen la “necessitat” de presentar certificats de seguretat, en el qual figuren les condicions imposades a les empreses ferroviàries en matèria de seguretat per a garantir un servei segur. “Vist l’existència de Normativa referent a la Seguretat i Prevenció de Riscos, el Ministeri Fiscal considera necessari, que la documentació aportada, siga estudiada per DOS PERITS EXPERTS EN SEGURETAT FERROVIÀRIA, de l’Agència Estatal per a la Seguretat Ferroviària, i que el Institut Valencià de Seguretat i Salut al Treball (INVASSAT), elabore un Informe Pericial sobre el sinistre, complementari al realitzat per la Inspecció de Treball, que es va limitar a preguntar als treballadors si eren coneixedors d’alguna sanció per excés de velocitat, sense valorar realment, el grau de compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL)”, indica.
Imatge d’arxiu d’una protesta a la plaça de la Mare de Déu. Foto: La Veu.
Falta de control de l’excés de velocitat
“No podem oblidar –recorda l’AVM3J- , que l’única causa certa que va motivar el primer arxiu, va ser ‘la conducció arriscada del maquinista’, i atès que el Llistat de la conducció realitzada per aqueix maquinista, demostra que superava la velocitat en la via, de forma continuada, es fa necessari aclarir per què l’òrgan encarregat de la seguretat en la circulació, no va controlar aquesta circumstància”. També és rellevant per a demostrar el grau de compliment de FGV de la LPRL, “el fet provat, que l’única balisa existent, permetia una velocitat en el túnel, superior a la marcada (60 km/h). El que va permetre al comboi aconseguir la velocitat de 81 km/h”, destaca en el comunicat en què puntualitza que “es posa de manifest, que si el comboi va descarrilar, va ser perquè cap mitjà tècnic li ho va impedir”.
L’Associació assegura que “comparteix totalment aquests raonaments”, i “no desistirà en la seua obstinació d’establir les responsabilitats de l’empresa en la falta de mesures de seguretat en el tram del sinistre, i aconseguir així que es depuren les responsabilitats per la mort de 43 persones i les ferides ocasionades a 47 persones”.
