L’augment de l’ús social del valencià en tots els àmbits i que la llengua no siga mai més un motiu de manipulació per a sembrar la discòrdia entre els valencians han sigut els dos desitjos que el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha expressat hui en la presa de possessió dels nous membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ha tingut lloc al Saló de Corts del Palau de la Generalitat, amb la qual s’ha tancat el procés intern de renovació de la institució.
El president Puig, que ha qualificat l’AVL d’institució sòlida i de pilar fonamental de la societat valenciana, ha expressat que els nous acadèmics contribuiran, “amb la seua erudició, esforç i treball, a prosseguir amb eficàcia la trajectòria dels seus predecessors i a revitalitzar encara més la institució”, alhora que ha valorat els primers quinze anys de l’ens normatiu com a “molt positius”, gràcies a la qualificació, competència i dedicació dels acadèmics.
La secretària de l’AVL, Verònica Cantó, ha obert l’acte amb la lectura del decret de nomenament dels nous acadèmics: Immaculada Cerdà, Josep Martines, Carme Miquel, Joan Francesc Mira, Brauli Montoya, Rafael Ramos i Aberlard Saragossà. Els set han llegit la fórmula elegida per a prometre el càrrec i, tot seguit, el president Puig els ha entregat la insígnia d’or de la institució que els distingeix com a acadèmics.
En nom de l’AVL, ha intervingut el president, Ramon Ferrer, qui, a més de recordar les fites més rellevants dels quinze anys de funcionament de l’ens normatiu, ha subratllat la importància de la llengua en el nostre Estatut d’Autonomia: “La nostra llengua es troba entre els fonaments que faculten l’exercici del dret d’autogovern. Enfortir el valencià garanteix l’autogovern; debilitar-lo ens condemna a ser un poble subaltern”.
Ferrer ha coincidit amb Ximo Puig a valorar l’important paper normatiu de l’AVL “útil per al poble valencià”, que ha permés l’elaboració d’obres com el Diccionari ortogràfic valencià, la Gramàtica normativa valenciana, la Gramàtica valenciana bàsica i, sobretot, el Diccionari normatiu valencià, aprovat l’any 2014, amb més de deu milions de consultes en la versió digital i a punt d’aparéixer l’edició impresa.
La tasca acadèmica realitzada ha abastat, també, altres àmbits de la llengua, com ara: la toponímia, amb la publicació del Corpus toponímic valencià; la terminologia, amb la recent creació del Portal Terminològic Valencià o, la documentació històrica, amb el Corpus Informatitzat del Valencià. A més, altres competències previstes en la Llei de Creació de l’AVL, com la de “vetlar per l’ús normal del valencià”, a la qual la institució mai ha renunciat dins del seu àmbit competencial.
El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha apel·lat a la independència de la institució en aquests tres lustres i ha remarcat que “aquesta ha sigut, és i serà fonamental per a nosaltres. L’ordenament jurídic valencià i espanyol ens atribueix la potestat normativa sobre el valencià i en l’exercici d’aquesta labor serem, com ho hem sigut fins ara, zelosos de la nostra independència”.
Amb aquest criteri, Ferrer s’ha mostrat a favor d’establir relacions amb altres entitats i institucions de l’àmbit lingüístic i ha citat, expressament, l’Institut d’Estudis Catalans: “És difícil entendre que dues institucions que comparteixen una mateixa llengua, interessos comuns i una gran estima pels parlars respectius treballen d’esquena l’una de l’altra”. De la mateixa manera, ha expressat la seua satisfacció perquè la col·laboració amb diversos organismes culturals i universitaris, iniciada ara fa quinze anys, avança molt positivament.
Finalment, el president de l’AVL, després de recordar els acadèmics que han passat per la institució, ha tancat la seua intervenció animant els nous membres a donar un impuls a la tasca acadèmica i normativa amb el seu prestigi personal, rigor professional, capacitat intel·lectual i la contrastada experiència que tenen en els respectius camps del coneixement. “Hui és un dia important perquè representa l’inici d’una nova etapa en la vida de l’Acadèmia”.
Seccions
L’activitat dels nous acadèmics i acadèmiques se centraran en:
– Imma Cerdà: Onomàstica; Foment i, Terminologia i Llenguatges Específics.
– Josep Martínes: Lexicografia i Gramàtica; Onomàstica i, Terminologia i Llenguatges Específics.
– Carme Miquel: Foment i Terminologia i, Llenguatges Específics.
– Joan Francesc Mira: Lexicografia i Gramàtica i, Comissió de Textos Religiosos
– Brauli Montoya: Lexicografia i Gramàtica i, Onomàstica i Foment.
– Rafael Ramos: Lexicografia i Gramàtica
– Abelard Saragossà: Lexicografia i Gramàtica; Foment i, Terminologia i Llenguatges Específics.
