L’Audiència de València ha revocat l’arxivament de la causa oberta arran d’una denúncia per falsedat en document públic contra José María Ángel, exsecretari autonòmic d’Emergències i excomissionat especial del govern espanyol per a la Reconstrucció i Reparació dels danys provocats per la dana, i ha ordenat iniciar la instrucció, atés que considera que no és descartable que fera valdre el títol fals per a accedir a dues pròrrogues en el servei actiu en la Diputació de València sol·licitades el 2023 i 2024. Cal recordar que Ángel va dimitir del seu càrrec el 31 de juliol del 2025 després de conéixer-se un informe de l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) sobre aquesta suposada falsificació d’un títol universitari, i que va intentar suïcidar-se uns dies després.
D’aquesta manera, la sala, en una resolució, estima els recursos interposats per Manos Limpias i la corporació provincial i, en part, pel ministeri fiscal contra la decisió del titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de València, que al novembre va desestimar el recurs de la Fiscalia contra el sobreseïment lliure de la causa.
L’instructor considerava que el presumpte delicte de falsedat documental derivat de la suposada falsificació el 1983 d’un títol de diplomat en arxivística i biblioteconomia està prescrit i no es tractava d’un delicte continuat. Així, indicava que la documentació provinent de la Diputació remesa al jutjat per la Fiscalia, de la qual es desprén que el denunciat no necessitava el títol presumptament falsificat per a accedir a la Diputació, confirmava la procedència del sobreseïment lliure de les actuacions.
Ángel va ingressar el febrer del 1981 com a Ajudant Tècnic d’Arxius i Biblioteques en l’escala tècnica de l’administració especial representada per la Diputació, i el 1983 va presentar el títol referit amb el qual quedaria habilitat per a opositar i exercir les seues funcions.
El tribunal -que no es pronuncia sobre l’atipicitat dels fets en relació amb un possible delicte d’estafa- pren com a punt de partida el tractament que s’atorga a la figura de la prescripció pel Tribunal Suprem en fase d’instrucció i assenyala que, d’acord amb aquesta jurisprudència, pot ser declarada en qualsevol estat del procediment, si bé cal que la seua procedència es manifeste “amb claredat”.
Respecte d’això, i sense entrar en consideracions sobre la possibilitat que el delicte de falsedat siga continu o permanent en aquest cas, i partint “del fet indiscutible que hi hauria delicte en el moment d’ús del document per al fi il·lícit d’acreditar una titulació de la qual es manca i que siga necessària per a l’accés al lloc de treball”, la sala assenyala que, segons la informació remesa per la Diputació, “el denunciat hauria sol·licitat sengles pròrrogues en el servei actiu en els últims anys”, en concret el 2023 i 2024.
En aquest sentit, afegeix que, acceptada la possibilitat de considerar la pròrroga en el servei actiu com un dret subjectiu, “no ho és en termes absoluts” i l’administració pot acceptar o denegar-la de manera fundada. La sala assenyala que hi ha reiterades decisions de les sales contencioses administratives del TSJ de diferents autonomies que posen de manifest que l’acceptació de la pròrroga “passarà, entre altres requisits, per l’aptitud del peticionari per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball, al marge, també, dels plans que l’administració afectada pot tindre per a l’àmbit en què el sol·licitant pretenga dilatar la seua carrera professional”.
Aquesta jurisprudència “posa de manifest que cada vegada que el funcionari demana la pròrroga, no es limita a continuar en una situació ni té el dret absolut a la continuació, sinó que ha d’al·legar que reuneix els requisits d’aptitud que en el seu moment el van facultar per a optar al lloc en què desitja continuar”.
“O d’una altra manera, ha d’esgrimir de manera expressa o per remissió, expressa o tàcita, els títols que l’emparen. L’exigència és tan evident que si es formula la petició excusant-se de la titulació, la resposta haurà de ser negativa per no ser apte per a la destinació en funció dels requisits normatius exigits a aquest efecte”, subratlla la sala.
Per tant, atés que no és descartable que la persona denunciada “haja fet valdre la seua titulació falsa en demostració del compliment de la seua preparació, de la seua condició d’apte per a accedir a les pròrrogues en el servei actiu, és manifest que no es disposa de la necessària claredat de fets per a poder cenyir el còmput de la prescripció al moment de la seua inicial presentació en la dècada dels huitanta”.
