L’Audiència de València ha rebutjat els recursos presentats per Francesc Gamero Lluna, Isabel Añó Miranda i Isabel Domingo Martínez i manté el seu processament en el cas que involucra l’exvicepresidenta del govern valencià, Mònica Oltra. El tribunal ha desestimat els arguments dels recurrents, que sol·licitaven el sobreseïment del cas, i ha ratificat la decisió del Jutjat d’Instrucció número 15 de València de continuar la causa per la via del procediment abreujat.
El tribunal ha sigut contundent en la seua resolució i destaca que els fets investigats són de “considerable complexitat” i impliquen un “nombre considerable de persones”. A més, ha recordat que en la resolució del 20 de juny del 2024 ja es va establir que “no es podia descartar clarament la comissió d’infracció penal”. La interlocutòria remarca que, en aquest moment processal, no es pot considerar els recurrents com a “aliens” als fets investigats, ja que tenien responsabilitats institucionals i van participar, presumptament, en la gestió dels mateixos.
Una interlocutòria imprecisa i amb llenguatge massa valoratiu
El tribunal destaca que, en aquest moment processal, preval el dret de les parts acusadores a continuar la causa i evita un sobreseïment prematur. Això és coherent amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol. Una altra cosa serà al juí perquè a l’hora de jutjar un presumpte fet penal, ha de prevaldre la presumpció d’innocència.
No obstant això, s’ha de subratllar el fet que per a argumentar sobre aquesta resolució l’Audiència haja emprat com a argument l’anterior interlocutòria sense analitzar si aquesta havia fet una exposició i anàlisi dels fets adequats, és una postura continuista.
De fet, la resolució és prolixa i reitera en diverses ocasions els mateixos fets i noms dels recurrents. Una redacció més concisa hauria millorat la claredat sense perdre solidesa jurídica. El tribunal es refereix a “fets de considerable complexitat” i a “un nombre considerable de persones” sense concretar. Tot i que és un recurs típic en aquesta mena de resolucions, hauria sigut més clar especificar quins fets es consideren complexos i quines persones estan directament implicades.
En afirmar que no es pot considerar els recurrents com a “aliens” als fets, la resolució s’acosta a una valoració que podria entendre’s com una preconcepció de culpabilitat. Encara que no se sap si aquesta és la intenció, la formulació és poc afortunada. Alhora, la resolució podria haver desenvolupat amb més detall els arguments de defensa dels recurrents, i exposar per què són insuficients.
Part de l’equip segueix processat i només manté l’acusació l’extrema dreta
Francesc Gamero, en la seua condició de subsecretari de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, hauria estat informat directament dels fets l’agost del 2017. Isabel Domingo Martínez, com a directora del Centre de Menors on es van produir els fets, hauria sigut la primera a rebre la informació i a prendre les primeres decisions. Per la seua banda, Isabel Añó és l’autora de l’informe psicològic que forma part clau de l’expedient investigat.
El tribunal ha sigut especialment dur en assenyalar que no és el moment de limitar les possibilitats de les acusacions, insistint que serà en el judici oral on es determinaran les responsabilitats individuals. La resolució conclou que no hi ha “falta completa d’indicis” per a excloure els recurrents del procés i que, per tant, el sobreseïment que sol·licitaven és inviable en aquest punt.
Amb aquesta decisió, el procés contra Gamero, Añó i Domingo continua, mentre que Carmen Fenollosa Egea ha sigut exonerada dels càrrecs en ser considerada fora de l’àmbit temporal dels fets investigats. En aquest moment les úniques parts que segueixen acusant els implicats son l’acusació particular, de la qual és advocat José Luís Roberto, fundador del partit feixista España 2000, Vox i l’activista d’extrema dreta Cristina Seguí, la qual encara no ha acusat i estava esperant a la resolució de l’Audiència. El ministeri fiscal no acusarà cap dels investigats en el moment d’apertura del juí oral.
