Així es desprèn d’una interlocutòria en què el tribunal estima el recurs interposat pel ministeri fiscal contra la resolució de la instructora de data 23 de març de 2015 en la qual es denegava un informe pericial per dos experts en seguretat ferroviària en el qual s’analitzara si Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) complia abans del sinistre amb les normes de seguretat per a treballadors i viatgers; i un informe de l’Institut Valencià de Seguritat i Salut al Treball (Invassat) sobre el sinistre.
Sobre el primer informe, en relació amb la seguretat, la jutgessa l’estimava innecessari en entendre que les diligències practicades donaven “resposta suficient” al descarrilament del metro. També considerava que l’anàlisi demanada pel ministeri públic no resultava útil a l’efecte de la investigació “davant la falta de concreció de circumstàncies rellevants per la seua relació causal directa amb l’accident”.
Enfront d’això, el fiscal va recórrer al considerar que en aquest moment no pot considerar-se acreditat que l’únic fet rellevant per a determinar la causa de l’accident siga la conducta del maquinista mort, conduint al doble de la velocitat màxima permesa en el tram on es va produir el descarrilament. Sostenia, sobre aquest tema, que “no es podia descartar la rellevància penal d’altres conductes diferents a la del maquinista del tren sinistrat que requerien ser investigades per a l’adequat esclariment dels fets”.
El tribunal, després d’estudiar els arguments, dóna la raó al fiscal “atès que si no existiren indicis d’altres possibles il·lícits penals diferents a la conducció del maquinista, no s’hauria acordat la reobertura del procediment i la imputació de diversos responsables de FGV”.
D’altra banda, considera que la instructora “obvia” la relació entre les morts i lesions que es van produir en l’accident, el descarrilament del tren i els diferents factors que van poder contribuir a aquest, “factors que resulten d’indubtable interès per a la investigació i entre els quals ocupa un lloc destacat les condicions de seguretat de la Línia 1”, subratlla. Per açò, estima que serà ‘a posteriori’, una vegada determinats els factors que van conduir al descarrilament del tren, “quan caldrà determinar les persones a les quals cal imputar eixes conductes”.
Plantejament “erroni”
Així mateix, creu que la jutgessa redueix “fins a fer-la pràcticament desaparèixer” la perspectiva ‘expret’ en favor de la perspectiva ‘expost’, concloent a partir d’aquest “erroni” posicionament que en la data dels fets no era previsible un descarrilament per excés de velocitat i, per tant, no es van poder prendre les precaucions adequades.
Sobre aquest tema, assenyala: “Examinada la realitat dels fets, ni es pot admetre que calga esperar al fet que es produïsca un accident per a prendre les mesures per a prevenir-lo, ni es pot exigir el mateix nivell de previsió a tots els empleats de FGV”. És a dir, considera que “el fet que els maquinistes no alertaren d’un determinat risc no implica, de forma automàtica, que les persones responsables de la seguretat no hagueren d’haver-lo previst”. “Altrament seria derivar tota la responsabilitat en matèria de seguretat als maquinistes, atribuint-los una responsabilitat aliena a la seua funció en l’empresa”, postil·la.
Per tot, creu que per a determinar si els responsables de FGV van actuar amb la cura exigible en la seua posició de garants de la seguretat de treballadors i viatgers resulta “necessari” establir quins eren, en la data dels fets i en el sector ferroviari, els paràmetres de seguretat aplicables en el traçat de línies ferroviàries urbanes en els trams de corba en terreny amb inclinació, els mètodes operacionals de gestió del trànsit ferroviari, etc.
D’altra banda, en relació amb la pericial de l’Invassat, l’Audiència també l’estima en considerar que el contingut i abast de la formació i informació que havia rebut el maquinista del tren sinistrat, la seua jornada laboral i els temps de descans, les seues condicions de treball, la documentació que li va ser facilitada sobre les velocitat del trajecte de la Línia 1, la supervisió i control de la conducció dels maquinistes, la prevenció dels riscos laborals associats al lloc i la seua qualificació “són qüestions la valoració de les quals per part de l’Invassat resultarà d’indubtable utilitat per a l’esclariment dels fets”.
